Negre, vi
Vi procedent de raïm negre fermentat i macerat amb la pellofa, de manera que aquesta lliberi els tanins que li donaran el color característic. Foto: Maria Estruch
Rosat, vi
Vi de color vermellós molt clar, que s’obté deixant les barrusques amb el vi durant poc temps, només perquè n’obtingui el color, després fermenta el most tot sol. Una altra manera, poc ortodoxa, d’obtenir-lo és barrejant vi blanc i vi negre en la proporció adequada.
Ablanir, reblanir, amarar, estovar, estanyar, abeurar
Ablanir, reblanir, amarar, estovar, estanyar, abeurar: Posar en remull les bótes o les portadores, tirant-hi aigua calenta a dins, de manera que les dogues s’inflin i es tapin les possibles clivelles per on podrien vessar vi. Se solia fer en rentar-les abans d’embotar. Foto: Maira Estruch
Aiguardent, aigardent
Licor obtingut per destil·lació de vi, brisa o derivats de la vinya, bullint-los fins a obtenir vapor d’alcohol que es refrigera i es recull en estat líquid. Per aromatitzar s’hi pot posar a macerar comí, fonoll o anís i sucre, de vegades. L’aiguardent es bevia de bon matí, acompanyant la […]
Aixadó (xadó) o aixadell (xadell)
Aixada petita per a fer forats de reduïdes dimensions, herbejar la vinya, l’hort, collir menjar pels conills (timons, trepadella) o treure bord i d’altres herbes; que es pot manejar amb una sola mà. Foto: Maria Estruch
Aixeta
Aparell per a regular la sortida del vi d’una bóta, tina o cup. Està format per un canó metàl·lic travessat per una peça que permet tancat o obrir el pas del líquid pel canó des de l’interior del recipient on està muntat. L’aixeta està formada per aquestes parts: creuera, rebava, […]
Arada o arreu
Eina per a obrir solcs a la terra, que consisteix en una fulla triangular de ferro (rella) fixada a una peça de fusta o ferro, mitjançant una peça corbada (cameta) el fusell on van junyits els animals (camatimó), d’on surt, a la part posterior, una part corba (esteva) que el […]
Arpiots
Eina que consisteix en una pala triangular de ferro unida per un vèrtex a l’ullera on es manega a un mànec de fusta d’uns cinc pams i que té una forcadura metàl·lica amb dues pues o cames paral·leles a la part oposada de l’ullera. S’utilitzaven per a cavar ceps i per a […]
Arri!
Veu o crit de carreter o traginer que increpa l’animal a avançar endavant, proferit en iniciar la marxa i/o per fer avançar més ràpidament mules, matxos, cavalls o rucs. Boo! S’usa per parar. Ollà! Pe
Arrop, rop, roc
Most bullit a foc lent fins que redueix el volum a la meitat, amb trossos de fruita i de vegades, sucre, fins que pren la consistència d’un xarop quan es caramel·litzen els sucres. Les fruites que es barregen amb el most a l’hora de preparar l’arrop són molt variades (poma, […]
Atatxonar o ataconar
Atacar, prémer o pitjar, amb les mans o amb l’ajuda d’un massot (veg.), els raïms o la brisa a les portadores per poder-n’hi posar més quantitat sense que caigui pels costats. Foto: Josep Guiteras, Avinyó.
Baf, rebaf, “no s’hi viu”
Olor a gas carbònic que el most desprèn en fermentar. Quan s’obre una tina o cup, cal assegurar-se que aquest gas hagi desaparegut del tot abans de ficar-s’hi dins, perquè és mortífer. Per evitar-ne els efectes hom esventa les tines amb manxes, i voleiant sacs o mantes fins que, en […]
Barreja, barreia
Mescla de vi dolç, moscatell, mistela o vi de missa i anís o aiguardent. Se solia servir de bon matí, acompanyant el primer desdejuni, però també era el beure que acompanyava la fruita seca, els carquinyolis, els panellets, els torrons i d’altres pastissos. És encara avui la beguda típica de […]
Barret
Capa de matèries sòlides que es forma damunt la superfície del líquid durant la fermentació alcohòlica, que pugen impulsades per l’alliberament de l’anhídrid carbònic. Foto: Maria Estruch
Barrica
Bóta petita, de fusta de roure o de castanyer, d’entre 200 i 500 litres de capacitat. Sol portar sis cèrcols. La barrica bordelesa on envelleixen els vins de criança és de roure i té una capacitat de 225 litres. Foto: Museu Mas Roqueta (Avinyó). Maria Estruch
Bocoi
Bóta gran, sovint ovalada, de 650 litres de capacitat, amb vuit cèrcols. Era destinada principalment al transport de vi. Foto: Celler Fargas Fargas, Cal Quico de Salelles. Núria Puigdellívol
Bomba
Aparell utilitzat per a trascolar el vi de manera còmoda i fàcil. Existeixen molts models accionats per la força motriu de l’home o per electricitat, benzina, etc. L’any 1925 un aparell d’aquests, de tipus senzill, costava 80 pessetes. Foto: Celler Fargas Fargas, Cal Quico de Salelles. Núria Puigdellívol
Bot
1. Recipient de pell de boc o de cabra, cosit i recobert de pega per tot arreu menys pel coll de l’animal, que li fa d’embocadura. S’utilitza per a contenir líquids, generalment vi o oli. 2. Mesura equivalent a 8 setzens o 64 porrons, 64 litres. Foto: Col·lecció Mas de la Culla, Manresa. […]
Bota
1 Recipient de dogues de fusta, de forma gairebé cilíndrica i secció circular o oval, però amb les bases de diàmetre menor que la part del mig, amb un nombre variable de cèrcols i una capacitat d’entre 550 i 600 litres habitualment, tot i que pot arribar a les 40 […]
Bota de cadireta
Bóta gran, de 20 a 40 càrregues de vi, col·locada sobre quatre pilans i dos travessers de fusta, amb una porta d’obertura suficientment gran que permet el pas a l’interior d’una persona, per tal de netejar-la.
Bóta del racó
Bóta on envellia el vi de més qualitat d’un celler. Únicament se’n bevia en ocasions especials o bé per obsequiar algú de compromís.
Bota, botella
Recipient de pell de cabra, empegat per dins per a fer-lo impermeable, amb una obertura tapada amb la xeremina, que s’utilitza per a transportar vi en petites quantitats i beure a galet, amb un cordill per penjar-la a l’esquena. Cada estiu calia inflar-la i omplir-la d’aigua per amorosir-la. Foto: Maria […]
Botana
Rodella de fusta, generalment de boix, que s’introdueix dins el bot per tal de tapar el possible forat que s’hi hagi fet amb l’ús. Foto: Maria Estruch
Broc
Obertura més o menys gran, d’una ampolla o porró, que té la forma cònica o d’un canó i serveix per abocar el contingut del recipient o omplir-lo. Foto: Maria Estruch. Museu Comarcal de Marnesa
Bromera
Escuma que es forma a la superfície del vi quan es trascola, sobretot si s’obre molt l’aixeta. Foto: Maria Estruch
Bullir
Fermentar. A la superfície del líquid s’hi observen bombolles com en una olla quan bull, procedents del CO2 que s’allibera, la temperatura augmenta i se sent la remor característica de la fermentació tumultuosa. Al cap d’un parell de dies de veremar generalment comença el procés, que pot arribar a durar […]
Cabàs
Recipient ovalat, de vímet, espart, palma i/o canya, d’un pam d’alt aproximadament, amb dues nanses, per a recollir raïm, repartir el fems, terra o d’altres usos.
Calçar
Tapar amb terra la part de baix de la soca del cep, aplanant-la tot al voltant amb el xapo. Es calcen els empelts, i els ceps després de desarrelar-los.
Cantimplora
1 Espècie de sifó format per un tub amb un braç llarg i un de curt, que serveix per a treure el vi de les bótes; xucla per la pressió causada pel pes de l’aire sobre el líquid que traspua. També serveix per regar xuclant l’aigua i fou un invent […]
Caperó, capetxó, caputxí, capell
Utensili d’espart, de forma més o menys cònica, per a tapar les portadores un cop plenes, perquè en dur-les a bast no es vessés el raïm. Foto: Ca l’Aiguader, Sant Vicenç de Castellet. Arxiu Ceptinavi.
Captrencat
Es diu del vi que comença a tornar-se agre.
Carguer
Persona encarregada de fer les cargues, de carregar les portadores, generalment era la persona més gran i experimentada de la colla. Foto: F. Torruella
Carretell
1 Boteta petita, d’entre mitja i dues cargues, utilitzada per al vinagre, el vi blanc, vi de pair, aiguardent o vi de missa. 2 Mesura equivalent a 9 quartans o 68’28 litres. Foto: Maria Estruch
Carreter
1 Persona que té per ofici construir carruatges. 2 Dit també de qui té per feina menar el carro en el transport de les portadores de verema. Foto: Arxiu Ramon Creus, Artés.
Cassa
Recipient d’aram, llautó o zinc, de forma de con truncat invertit, amb mànec llarg de fusta, que s’utilitza per a trascolar el vi acabat de premsat del biot o dipòsit i passar-lo a una portadora, o bé per treure aigua d’un dipòsit, una bassa, etc. Foto: Vinya del Conrado, Navàs. […]
Cavar
Regirar la terra amb el xapo, l’aixada, el càvec o qualsevol eina similar per airejar-la i llevar-li les males herbes.
Cistell/-a
Recipient de vímet i canya, de forma ovalada, amb el cul més petit que la boca, d’una sola nansa, que s’utilitza per a arreplegar els raïms o d’altres productes. Foto: Maria Estruch
Cistella d’empeltar
Recipient, generalment de zenc, amb diversos departaments, que servia per a portar les agulles o empelts i les eines d’empeltar (ganivet, tisores de podar) i la ràfia. Foto: Maria Estruch
Cistelló, cistelló del sulfat
Cistella petita de vímet i canya, generalment folrada d’arpillera, que s’empra per desfer el sulfat, però també per d’altres usos sense folrar. Foto: Maria Estruch
Clar, claret, vi
1 Vi obtingut del raïm negre, especialment sumoll, deixant fermentar el most sense la rapa ni la pellofa, o bé deixant-li durant molt poc de temps. 2 Vi elaborat a base de raïm picapoll collit principalment al terme d’Artés, i obtingut deixant-lo fermentar amb la rapa. 3 Vi obtingut després […]
Cove
1 Recipient de forma troncocònica, amb dues nanses, fet de canya i vímet, més fondo que ample habitualment, que s’utilitza per arreplegar els raïms acabats de collir, entre d’altres usos. 2 Mesura equivalent a 70-90 quilos. Foto: Cal Pere Joan, Marganell. Maria Estruch
Desarreladora
Eina específica per a desarrelar els ceps. Consisteix en un mànec de ferro amb empunyadura de fusta, al capdavall del qual va soldada una peça rectangular també de ferro que talla pels dos costats més llargs.
Desarrelar o escapçar
Tallar les arrels petites que treuen les soques dels ceps nous en la part de l’empelt perquè no xuclin, deixant únicament l’arrel del cep americà o peu. Per aquesta feina s’usava una eina específica: la desarreladora (veg.).
Descalçar
Treure la terra del voltant de la soca del cep per treure les arrels que surten del bord en amunt, sinó el cep es mor. També per a empeltar el peu americà.
Despuntar, espuntar, escapçar
Trencar la punta dels sarments o brots verds per sobre del darrer raïm, per tal de controlar ne el creixement i estalviar nutrients per al fruit. Foto: Maria Estruch
Doga, dova, dovella, costella
Cadascuna de les fustes d’una bóta o d’una portadora.
Empeltador/-a, falçonet, falcilla
1 Mena de falçó o veremall, d’uns 20 cm. de fulla corbada i esmolada d’un costat, amb un apèndix de ferro que s’usa com una petita destral i que està situat a la part oposada, anomenat castellet (veg.), i amb un mànec de fusta a manera d’empunyadura. S’usa per esberlar […]
Empeltar
Introduir en la soca d’un bord, prèviament escapçada i esberlada un parell de centímetres, un tros de sarment amb un parell o tres de gemmes, la part inferior del qual s’ha rebaixat amb una eina per donar-li forma de tascó. Posteriorment es lliguen ambdós amb ràfia perquè no se separin […]
Enfangar
Acció de tapar les esquerdes de la tapa de la tina o d’un tonell amb una barreja d’aigua i terra o calç, que després es tapa amb sorra seca, per a què no respiri durant la fermentació; el tap de la tina, però, es deixa fluix perquè no surti disparat […]
Enllorat, llorat, enllocat
Vi poc clar, de poca transparència, que encara conserva bona part de matèria sòlida que li resta nitidesa. Foto: Maria Estruch
Ensofradora
Estri de llauna o zenc que serveix per a ensofrar els ceps per combatre la brima o malura vella. En distingim dos tipus: l’ensofradora de mà o de cap de brot i l’ensofradora d’esquena o de florida del raïm, segons l’ús que se li donava. Foto: Maria Estruch
Ensofrar
Aplicar sofre als ceps per combatre l’oídium, malura o cendrosa, a mà o a màquina.
Ensulfatadora
Màquina de llautó o coure proveïda d’un dipòsit, una manxa accionada amb una mà i un pitorro que es subjecta amb l’altra i que serveix per a ruixar amb sulfat (sulfat de coure barrejat amb calç viva) els ceps o amb d’altres composicions, les hortalisses, sobretot les tomaqueres. També dita […]
Ensulfatar
Polvoritzar els ceps amb una dissolució de sulfat de coure en aigua, o d’altres compostos químics adients, per prevenir o guarir el míldiu i les malures provocades per fongs i paràsits que puguin afectar-lo. Foto: Arxiu família Borrós, Manresa
Entrecavar
Cavar lleugerament tot volt del cep per desfer terrossos i tallar males herbes.
Esbrollar
Netejar el cep dels brots que treu a la soca per a què no xuclin la saba dels que han de fruitar.
Escatar
Tallar les herbes d’entremig dels ceps amb un magallet o el xapo, després d’haver llaurat. Es fa a l’estiu.
Esgriolar o escabriolar
Treure griols, cabriols o brots que creixen al nus dels nous sarments, entre aquest i el pàmpol. S’aprofita també per treure brots de la soca i per escapçar el sarments massa llargs.
Esmagencar, magencar
Entrecavar la vinya a la primavera, concretament al mes de maig. Fer la segona cavada als ceps.
Espampolar, despampolar, espampar
Fer caure les pampes, les fulles del capdamunt del cep, per a què maduri més el raïm.
Espartat, porró espartat
Porró de vidre folrat amb una trena d’espart cosida al voltant del porró i amb una nansa també d’espart. Per reforçar aquest folre de vegades s’hi feien unes quantes voltes de filferro. Foto: Col·lecció la Culla (Manresa). Foto: Maria Estruch
Espodassar
1 Podar els ceps deixant-los els sarments llargs per a preservar-les de la gelada. Posteriorment es procedirà a la poda completa quan el temps s’hi adigui. 2 Podar llarg per tal d’obtenir major producció. Aquesta acció explota el cep excessivament i el malmet de cara a futures collites.
Estaca
1 Tros de sarment enterrat per a què tregui arrels. 2 Pal, generalment de fusta o canya, que serveix de guia al cep novell perquè creixi de forma adequada. 3 Tros de fusta clavat a la paret d’una barraca o altre lloc, per tal de penjar-hi eines, roba o menjar. […]
Estisores
Eina formada per dues fulles d’acer, en forma de mitja lluna esmolada per una punta i muntades en forma de creu, unides per un piu al voltant del qual poden girar, amb un costat per agafar-la manualment i l’altre amb dues fulles d’ample diferent, esmolades. Serveixen per a tallar en […]
Estitllat
1 Dit del vi ben aclarit, net d’impureses, translúcid i nítid en observar-lo a contrallum. 2 Dit del cel sense cap núvol, que assenyala bon temps. Foto: Maria Estruch
Fanga, palafanga
Eina composta de tres pues de ferro unides a un mànec de fusta acabat en creuera, per remenar la terra, per fer clots per colgar l’adob i posar-hi els fems, i sobretot per remoure la terra profundament i tombar-la perquè s’airegi. Foto: Maria Estruch
Fangar
Regirar la terra amb la palafanga, de manera que la que anava a baix vagi a dalt perquè es meteoritzi, en una profunditat d’entre un i dos pams.
Ferreny
Dit del vi poc fi de gust, aspre, espès i poc agradable, sovint de molta graduació.
Flac
Dit del vi que té poca graduació, o poc color.
Fonyar, funyar
Aixafar o trepitjar el raïm amb els peus per a extreure’n el most. Foto: Ca la Carbonera, Navarcles.
Galet
Broc del porró, del càntir, del barral o gatell, etc. Beure a galet: beure directament des del broc d’un porró, càntir, botella, cantimplora, ampolla, etc., tirant-se el líquid a la boca des d’una certa altura. Foto: Arxiu Ramon Creus (Artés)
Garbó
1 Feix de botja, argelaga, alzina o d’altres plantes que, lligat prèviament amb cordill, es subjecta amb rocs a la part interior del forat de la boixa (veg.) de la tina, per tal d’evitar que les pellofes del raïm embussin la sortida del vi. 2 Feix de sarments per a […]
Graduador, agraduador, pujamostos, mostímetre
1 Densímetre per a mesurar la quantitat de sucres que conté el most. Segons si la xifra obtinguda arribava, passava o no arribava a 10, el vi resultant de la fermentació del most seria de 10º, en pujaria un o en baixaria un. 2 Aparell per a mesurar el grau […]
Grau
1 Densitat de sucres que conté un most, dit grau Beaumé. Es pot calcular de manera aproximada el grau que farà un vi mesurant amb el mostímetre o pujamostos la quantitat de sucres que conté el most. Així, de manera tradicional s’afirma que quan el mostímetre marca per sota de […]
Herbejar, herbeiar
Tallar de socarrel les males herbes que es fan a la vinya, perquè no xuclin l’aliment que ha de rebre el cep. Sol fer-se a darrers de juny.
Llaurar
Remoure la terra amb l’arada, bo i dibuixant-hi solcs, que la facin més esponjosa i la preparin per a rebre l’aigua de les pluges i fructificar millor. Val més llaurar de lluna vella si es vol mantenir la saó, però si el que es vol és matar el gram i […]
Maçot, pitxot, xip-xop
Utensili de fusta d’alzina o cervera compost d’un cap cilíndric o semiesfèric, sovint obtingut de l’arrel de l’arbre, amb un mànec llarg, que es feia servir per comprimir els raïms a les portadores o a la premsa. Foto: Maria Estruch
Magall
Mena d’aixada o magall de fulla estreta i llarga, sense cresta o escarpell. Foto: Maria Estruch
Magalla, magaia
Mena d’aixada o magall de fulla estreta i llarga, sense cresta o escarpell.
Mares, pòsits, solatge, soliatge
1 Impureses dipositades al fons de les bótes o ampolles, procedents del raïm, llevats morts i matèria tànica que el viticultor separa en trascolar, per decantació. 2 Primer vi posat a la bóta i que no s’arriba a buidar mai del tot. Foto: Maria Estruch
Mesurador
Persona que tenia per comesa controlar i mesurar a l’hora de vendre el vi, fent de mitjancer entre el productor i el comprador o el traginer. Constituïa un altre dels monopolis municipals amb que es finançaven els Ajuntaments bagencs. Havia de ser present en totes les vendes, per a controlar […]
Mistela
Licor fabricat a base de most i alcohol, en una proporció d’un litre d’alcohol per cada set de most, o a bé un litre i quart per cada vuit de most. L’alcohol evita la fermentació, i en resulta un licor dolç. Foto: Maria Estruch
Most
Líquid obtingut a partir del raïm després d’aixafar-lo i de separar-ne les parts sòlides. Most flor, el primer que raja de la tina, abans de fermentar; i el de més qualitat. Un dels mètodes emprats a la zona per fer aclarir més ràpidament el most consistia en tirar sal a […]
Novell, vi
Vi acabat de fermentar i aclarir. S’anomena així al vi que té com a màxim mig any. Tradicionalment s’enceta el vi novell per Sant Martí (11 de novembre), d’on ve la dita.
Parcer
Persona que té cura d’un terreny d’una altra persona dit propietari, de forma temporal i a canvi del pagament a aquest darrer d’una part del fruit obtingut. Foto: Mas Roqueta, Avinyó
Pesador
Persona que tenia la missió de prendre el pes de les portadores amb una romana, sobretot per evitar que les destinades a l’amo pesessin menys que les del masover o del parcer, perquè hi havia el costum d’esgranar el raïm per atapeir les portadores pròpies, cosa que no es feia […]
Pioixa, piotxa
Eina de ferro, com un caveguet unit a l’ullera per un tros llarg i estret de ferro i mànec de fusta que s’utilitza per remenar la terra i per arrancar o plantar ceps i arbres. També s’utilitzava per arrencar-los. Aquesta és la millor eina que s’usava per a plantar ceps, […]
Podar
Tallar una part dels sarments del cep per afavorir-ne el creixement i augmentar la qualitat. Hi ha diversos sistemes de poda: – a la cega – d’espasa i daga – daco i pistola – braguer i pistola – de vara – botó i braguer – en rodó (tallar a dos […]
Portadora
. Recipient en forma de bóta ovalada, més alta que ampla, amb dues nanses a la part superior, anomenades cornaleres, i amb cèrcols de ferro, que serveix per a transportar raïms o vi, i també desfer el sulfat i per fer la mescla del sulfat i la calç. Es carregaven dalt […]
Premsa
Màquina per esprémer els raïms trepitjats o la brisa, per tal d’extreure’n, respectivament, el most o el vi que contenen. N’hi ha de diversos tipus i sistemes, més o menys tradicionals o modernes. Al Bages, la més comuna és la de gàbia, fixa o movible, que consta de: cargol, nou, […]
Premsat, vi~, premsats
Vi procedent de la premsada de la brisa de la tina un cop el vi ha fermentat. Es considera de qualitat inferior. Foto: Maria Estruch
Ranci, vi~
Vi obtingut a base de conservar-lo durant molt temps en una bóta per a què s’oxidi i adquireixi gust de fusta, o bé afegint-hi esperit de vi i posar-lo a sol i serena durant uns dies. Per plantar cara als dies més freds d’hivern o als constipats que comporta aquest […]
Reví
Vi de molt poca graduació que s’obté afegint una part d’aigua a la brisa i deixant-ho fermentar.
Romana
Tipus de balança portàtil per pesar les parts dels parcers, constituïda per una barra de ferro graduada, amb dos o més ganxos penjats de forma oposada i un piló que fa de contrapès. Foto: Col·lecció la Culla (Manresa). Maria Estruch
Segarreta
Veremadors (especialment moltes dones i nois) procedents de la Segarra, Berga i Vic, i de les comarques limítrofes.
Semaler, semala
Parell de pals de fusta d’uns dos metres de llargada que, posats sota les cornaleres d’una portadora, i agafats per dos homes pels seus extrems, serveix per a transportar portadores de vi o de verema. Foto: Arxiu mas Roqueta (Avinyó)
Senalla o senaia o senatxo
Cistellet de palma o espart, ovalat i rodó, de base menys ample que la boca, amb dues nanses, que s’utilitza per portar raïm cap a les portadores, portar el menjar a la treballada, el carbó, entre d’altres utilitats. Foto: Maria Estruch
Solera
Part del vi i de les mares (veg.) que van quedant en una bóta cada cop que se’n treu o se n’hi afegeix i que són les que donaran cos, personalitat i aroma al nou vi que s’hi vagi refegint.
Tallant(s) o taiant(s)
Peça de ferro o acer, de forma triangular amb ales, que es posa a l’arreu; serveix per a obrir la terra en llaurar, perquè llisca, es clava i talla l’herba. L’esparver és un tipus de tallants especials per a herbejar la vinya. Un cop passats cal acabar la feina amb el […]
Tapa de tina
Conjunt de diverses posts de fusta unides entre elles formant una superfície plana de les mateixes mesures que el brocal (veg.) de la tina, amb un orifici circular al mig, que es tapa amb un tap de suro. Foto: Maria Estruch
Trasbalsar, trascolar, trafegar
1 Canviar el vi d’una tina o bóta a d’altres bótes. 2 Beure força vi Foto: Mas Roqueta, Avinyó.
Vaixell
óta antiga de fusta de roure generalment, de 10 i 18 cargues de capacitat, amb els cèrcols de fusta i un forat rectangular prou gran per passar-hi una persona amb comoditat.
Vell, vi
Vi que ha passat dos, tres o més anys a la bóta, generalment de roure o castanyer, per adquirir qualitats que el fan més apreciat.
Verema, venema, vrema, (el) vermar, (el) venemar
1 Temps de collir raïms. 2 Acció i efecte de veremar, collir els raïms un cop madurs i eixuts. 3 També s’anomena així l’anyada, la collita, i el producte obtingut un cop collit el raïm. Foto: Arxiu Mas Llussà, Santpedor.
Veremall, venemai, vermall, veremai, venemell o falçó
Ganivet de ferro encorbat, amb mànec de fusta fix, que s’utilitza per a collir raïms. Foto: Arxiu Ceptinavi
Veremar
Collir els raïms del cep un cop madurs. Antigament es feia a mà, tallat el raïm per la cua amb el veremall, aplegant-los en coves i portadores per portar-los a la tina on fermentava el most un cop funyat el raïm.
Vinagre
Líquid que s’obté en fermentar l’alcohol del vi o un derivat seu per a convertir-se en àcid acètic quan s’exposa a l’aire entre 15º i 34º de temperatura. També s’obté d’altres productes. S’usa en amanides i conserves, i sovint es barreja o s’hi posen a macerar herbes diverses. El vinagre […]
Vinater, vinader
Persona que es dedica a produir i/o vendre vi. Foto: Capçaleres de dos dels principals vinaders de Manresa des de finals del segle XIX.
Vinyater, vinyaire, vinyataire
Persona que posseeix o es dedica al conreu de les vinyes. Foto: Cal Matamala, Cabrianes
Ximat, vi
Vi obtingut a partir de la fermentació del most extret per l’aixeta de la tina abans d’iniciar-se la fermentació, de manera que es separa de la brisa. Un cop fermentat presenta un color com de palla i el pic característic del CO2, que recorda lleugerament el vi d’agulla. A Artés […]