Licor obtingut per destil·lació de vi, brisa o derivats de la vinya, bullint-los fins a obtenir vapor d’alcohol que es refrigera i es recull en estat líquid. Per aromatitzar s’hi pot posar a macerar comí, fonoll o anís i sucre, de vegades. L’aiguardent es bevia de bon matí, acompanyant la torrada, sol o barrejat amb vi dolç o moscatell. També constituïa l’ingredient principal de diversos remeis casolans. L’aiguardent és un potent disolvent que, entre d’altres usos, constitueix la base de tintures guaridores, com és el cas de la maceració dels capítols de les flors d’àrnica per a l’artrosi i les contractures.
Foto: Maria Estruch