Recull de menes de ceps i raïms documentades al Bages. Font: ESTRUCH SUBIRANA, M., Mil veus de Bacus Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
Varietat de raïm i cep molt productiva. El raïm té el gra blanc o negre, gros, una mica llarguet i de pell dura. S’usa per fer vi i per menjar, tot i que és poc apreciat, però es guarda molt. Foto: Maria Estruch Mena de cep, probablement d’origen italià, introduït al Bages a començaments del segle XX, que no arribà a aclimatar-s’hi del tot ni a produir suficientment. Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, molt productiu però fa el vi de poc grau i poc color. El raïm és gros, apinyat, de gra rodó, moradenc, bo per menjar. Varietat de cep i de raïm blanc, primerenc, de sarment curt, prim i vermellós, poc ufanós i de raïms petits, però de gra molt dolç, ros, rodó i petitet, molt bons per menjar o assecar. Probablement també dit: chassela, xesselo Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, sarment vermellós, fils molt forts i pampa moradenca, amb el gra rodó, gros, bo per fer vi, però de poc grau, que creix molt, gairebé com un arbre. També dit: pau bartroldo Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però els raïms, de gra rosat i rodó, s’escalden fàcilment en madurar i fan un vi de poca graduació. Varietat de cep i de raïm negre tardà, d’origen francès, introduïda modernament al Bages per les seves qualitats i bona adaptació al terreny. De raïm i gra petit i molt fosc. Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, vermell o negre, de molt abans de la fil·loxera, molt productiu, de raïm i grans grossos, allargadets, molt bo per conservar perquè difícilment es podreix. També dit: glòria de Barcelona, glòria de Manresa Varietat de cep i raïm negre, de gra petitet , lluent, dolç i sucós, però de pell gruixuda. Bastant productiu i resistent al míldiu. Varietat de cep i de raïm tardà, negre i compacte, de gra mitjà, rodó, dolç, pell forta i poca rapa. Fa el vi de poc grau però molt acolorit. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm blanc tardà, gra gros i poc apinyat, pell gruixuda i dura, molt bo per conservar, molt productiu però fa el vi flac. També dit: carrega-somer, carrega-somers Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm blanc primerenc, de Mitjana producció, gra llarg, ovalat i poc dolç. Varietat de cep i de raïm molt antiga, tardana, que fa els raïms grossos, de grans blancs i rodons, que es conserven durant molt de temps i a mesura que es fan vells se’ls afina la pell. Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, molt estes abans de la fil·loxera, molt productiu, però de raïm petit. També dit: torbat negre, trobat negre Varietat de cep i de raïm primerenc, de gra gros, llarg, esclarissat i amb la pell forta, molt bo per a menjar i per a penjar, també per a fer vi. Foto: Maria Estruch 1 Varietat de cep i de raïm blanc, fumat o negre, de mig temps, de gra mitjanet, dolç però amb molta grana i pell gruixuda, que dóna un vi de molta qualitat, però que agafa fàcilment el míldiu. 2 Tipus de vi elaborat amb la varietat de raïm del mateix […] Mena de cep i raïm blanc, primerenc, que madura immediatament després del Sant Jaume (veg.), de gra ovalat o llarguerut, semblant al picapoll (veg.). Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, poc exigent, que es fa en terrenys pobres i com més vell és el cep, més treballa. El raïm és petit, de gra rodó i pell forta. Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, de poca producció a la zona, de gra rodó i petit, que fa un vi aspre, fort. Varietat de cep i de raïm tardà, roig o blanc, molt vigoròs i força productiu, de raïms i grans grossos i tendres, molt bons per a conservar. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm primerenc, blanc o negre, de fruit directe, molt fort, de raïm llarguet, gra petit tot pinyol i pell, i que fa un vi de grau. Varietat de cep blanc, primerenc, de fulla retallada i verd fosc, semblant a la de síndria. El raïm és de gra mitjà, regular, poc dolç però que es conserva molt al cep. També dit: Jericó Vitis vinifera silvestris/Vitis labrusca. Varietat de cep i de raïm silvestre, de raïm petit però abundant, amb el gra ple de pinyol, pell gruixuda i gust especialment aspre. Si es conrea, augmenta el tamany i és més sucós, però el gust no varia gaire. Foto: Maria Estruch Mena de cep i de raïm tardà, negre o blanc, gros, compacte, de gra ovalat i molta pell, que fa vi de grau i qualitat. Varietat de cep i raïm blanc, de mig temps, de raïm gros, llarg i apinyat, gra mitjà, rodó i dolç, molt productiu. Varietat de cep i de raïm negre, tardà, vigorós i de producció irregular, de raïm i gra gros, que es conserva molt bé i es fi de gust. Varietat de cep i de raïm de mig temps, produeix molt raïm però petit, de gra mitjanet, rodó i vermellós, que fa un vi de grau, de color daurat i aromàtic. Molt resistent al míldiu. Al nord del Bages (Navàs, Balsareny, Gaià) es coneix amb el nom de malvasia de […] Varietat de cep de mig temps, blanc, poc exigent de conreu, molt productiu i estimat antigament, de raïm llarg, gra mitjà, rodó i daurat, que en terres fèrtils es fa malbé. Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però que madura amb dificultats a la zona del Bages i per això fa el vi àcid. Varietat de cep i de raïm, de mig temps, molt productiu en terres grosses, de pàmpol pelut, grans grossos i rodons, molt apinyats, per això els costa madurar; fa un vi negre molt tintat. Molt resistent al black-rot. També dit: tintorer Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïms petits i apinyats, molt dolços. Era tradicionalment la varietat blanca més primerenca, fins que n’aparegueren d’altres semblants en el tombant del segle XIX al XX. Varietat de cep i raïm blanc, tardà, molt productiu, de raïms regulars i gra rodó i gros, que es conserven durant molt temps, però els costa madurar i fa el vi fi i flaquet. Resisteix bé al míldiu i l’oídium. També dit: parellada Varietat de cep i de raïm negre tardà, introduït modernament a la vinya bagenca, de gra rodó i petitet, de color negre blavós, amb la pell gruixuda, que fa un bon vi, molt tintat. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, poc productiu perquè perd els raïms poc a poc, de gra rodó, poc apinyat i que fa bon vi, de color pujat. Varietat de cep i de raïm de mig temps, de gra gros, rodó, força apinyat i de color violeta o rogenc, molt dolç, especialment adequat per al conreu en parres i com a raïm de taula o per penjar. Foto: Maria Estruch Varietat de cep de mig temps, blanc, roig o negre, molt acceptat com a raïm de taula i per assecar, perquè és molt dolç i perfumat, però que en aquestes terres perd els seus grans, grossos, allargats i llisos. Això es corregia emparrant-lo i escapçant el raïm pel capdavall abans […] Varietat de rossati o rosseti (veg.), però més gros. Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, de gra molt gros, llarguet i amb la pell dura, bo per taula i per penjar. També dit: collons de gall, pepites, becs de gall, becs d’oca Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, que dóna un vi de bona graduació i molt color, però li costa de madurar. 1 Varietat de cep i de raïm de mig temps, blanc, molt productiu, de gra rodó, gros, molt dolç, separat, molt apreciat per assecar i per penjar, fa un vi molt fi però flaquet. N’hi ha dues varietats: la pansa rossa, de gra daurat, i la pansa verda, de color […] Varietat de cep i raïm blanc, tardà, molt productiu, de raïms regulars i gra rodó, verd-grogós, gros i dolç, que es conserven durant molt temps i fan un vi aromàtic, de baixa graduació. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, de gra gros i clar, llarguet i de pell gruixuda, més bo per a penjar que per fer vi. També dit: ous de gall Foto: Maria Estruch Varietat de cep de mig temps, molt productiu i poc exigent, de raïm blanc o negre, de gra rodó o llarguet i pell fina, molt bo per penjar, però que agafa la brima (veg.) amb molta facilitat. El blanc donà fama a l’anomenat vi d’Artés. Tradicionalment s’hi elaborava el vi […] Varietat de cep de mig temps, molt productiu i poc exigent, de raïm negre, apinyat, de gra rodó. També dit: sultana, sultanina Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm tardà, gros, blanc, molt productiu, de gra gros, rodó, amb la pell gruixuda, molt bo per penjar i per vi de poc grau. També dit: planta tardana, planta enguera, planta engor, planta de Pedralva, picassent. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm, de fruit directe, poc apreciat a primers de segle XX per la poca producció obtinguda. Varietat de cep i de raïm negre, primerenc, força productiu, de gra tendre i regular, molt bo tant per fer vi com per raïm de taula. Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, producció regular, raïms grossos, de gra rodó i pell aspra i dura, que fan bon vi. També dit: boval Varietat de cep i de raïm blanc, molt productiu, de gra fort que es guarda molt, però fa un vi molt flac. Varietat de cep i de raïm de taula primerenc, de gra mitjà, rodó, daurat, molt dolç i poc apinyat, amb la pell resistent, molt apte per a conservar penjat, i molt apreciat com a raïm de taula pel fet de no tenir grana. Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm de taula primerenc, de gra gros, allargat, daurat amb tons rosats, molt dolç i gens apinyat, amb la pell gruixuda, molt apte per a conservar penjat. També dit: rossapiu, regina Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de gra gros, fort, allargat i dolç, gens apinyat, molt bo per menjar i per fer vi. Varietat de cep primerenc blanc, molt antic al Bages, però poc extès perquè produeix poc, amb sarments molt vigorosos i llargs i poc raïm, petit, gra blanc-verdós, rodó, de pell fina i fi de gust, però fluix per al vi. Molt perjudicat per l’oídium. N’hi ha una altra varietat, també […] Varietat de cep blanc, primerenc, molt productiu, de raïm gros i abundant, molt bo per a la taula, de gust fi i pell tendra, que en anys de pluja es podreix aviat. Ceps molt perjudicats pel vent perquè són molt tendres, i els empeltats sobre rupestris lot sovint es tornen […] Varietat de cep i de raïm blanc primerenc, de mig temps, molt semblant a la malvasia roja (veg.) però amb la pampa i el sarment diferents, de gra mitjà, esfèric, de color groc daurat. També dit: fumat Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm de mig temps, de producció regular, gra gros i llarguerut o ovalat. També dit: escanyacans, escanyagós Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de forta tradició al Bages i rodalies, molt estès en les vinyes velles, però poc apreciat actualment. El raïm és de gra gros, sucós i rodó, força apinyat, pell prima; fa el vi fort, molt negre, abundant, però aspre i poc apreciat. A […] Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, de gran producció, conreat des de molt abans de la fil·loxera però que té poca afinitat amb el peu americà. Fa uns raïms mitjanets, apinyats i dóna un vi de poc grau i poc color. També dit: negrelló, negrenyó Varietat de cep i de raïm negre, tardà, de gra mitjanet, rodó, poc apinyat, de suc vermell, que fa un vi molt tintat i amb forta graduació. Resisteix bé les malalties criptogàmiques. També dit: mandó Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm de gra gros, rodó, negre o blanc, dolç, poc apinyat, de pell fina, poc productiu. Resisteix bé al míldiu i és molt valent amb el terrenys pitjor i les terres argiloses. També dit: negre calmet Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, de producció irregular i raïm i gra gros i vermell, de pell prima. Varietat de cep i de raïm negre, tardà, de gra gros, rodó, pell fina i cruixent, molt apinyat, amb els pàmpols molt retallats. Foto: Maria Estruch Varietat de cep primerenc, negre, vigorós, que carrega de molta fusta i poc raïm, però gros, apinyat, de gra gros, rodó i tendre, molt bo per taula i que fa un vi molt negre i de molta graduació. També dit: ull de conill Foto: Maria Estruch Varietat de cep primerenc, negre, vigorós, que carrega de molta fusta i poc raïm, però gros, apinyat, de gra gros, rodó i tendre, molt bo per taula i que fa un vi molt negre i de molta graduació. També dit: ull de conill Foto: Maria Estruch Varietat de cep i de raïm de mig temps, blanc, poc productiu, de gra molt llarg, corbat, punxegut i fi de gust. També dit: queixal de llop Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, de raïm gros i gra rodó, tendre, molt bo de gust i molt apreciat per a taula, però que fa un vi de poca graduació. Varietat de cep i de raïm primerenc, blanc, de raïm petit i apinyat, amb el gra petitó, rodó, blanc groguet. D’introducció moderna a la comarca, prové de França, on té molt renom. Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, de raïm mitjà, apinyat, amb el gra mitjà, rodó, groguet, que fa el vi conegut amb el mateix nom, de gran qualitat. La planta creix molt també, com un arbre. També dit: cartoixà, pansa blanca, pansal blanc, pansalet, pansa rossa Varietat de raïm blanc, primerenc, de gran producció i pell dura, que el fa apte per a la taula. Li agraden les terres gravoses i poc fèrtils. Probablement també dit: Argensela
Afartapobres, afartapobles
Alianti
Aramon, aramon francés
Argensela
Bartrol, bartrolo, bartolo
Benicarló
Cabernet
Calop, galop
Cap negre
Carinyena
Carrega-ruc, carrega-rucs
Castellà
Cua de moltó
Cuatendre
Felipet
Garnatxa, granatxa
Garona
Gatzarins, gatzerins
Grec
Grumet, Brunet
Jaqués
Jerusalem
Llambrusca
Lledoner, lliró, llironer
Macabeu
Malaguenyo
Malvasia de l’Estruch, malvasia roja, malvasia rosa
Malvasia de Segarra, malvasia blanca, malvasia blanqueta
Malvasia fumada
Mandó
Margarit
Martorella/-es, martoreia/-es
Merlot
Monestrell, monastrell
Morat
Moscatell
Novelda
Ous de gall
Paió, payó
Pansa, panser, pansera, pansa valenciana
Parellada
Pepita/-es
Picapoll
Picapoll negre
Planta nova
Planton dels carmelites
Portuguès blau
Raquena
Rebentatines
Rosseti sense gra
Rosseti, rossaqui, rosalti, rosali, rossati
Salzenc, salsén
Sanjaume, sant Jaume, jaumet
Santjoan, sant Joan, raïm de Sant Joan
Sobirats
Sumoll blanc
Sumoll, sumoi, xemoi, ximoll, ximoi
Terrassenc
Tintorer
Torbat
Trabaró, traveró
Trepat
Ull de llebre
Ull de llebre
Ullal de llop
Valencià
Xardoné, chardonnay
Xarel·lo
Xesselo, chasela