BOIXES, GARBONS I AIXETES

Els pagesos d’abans passaven autèntics maldecaps per clarificar el vi i deixar-lo net d’impureses -les parts sòlides del raïm.

LA PICARESCA DE PAGAR PARTS

Moltes famílies pageses del Bages treballaven la vinya com a parcers. Això significa que la terra no era de la seva propietat, sinó que tenia un amo a qui havien de pagar una part de la verema en concepte d’arrendament. Els contractes de parceria, que encara existeixen avui en dia, són hereus de l’emfiteusi, un règim d’explotació que s’implantà a l’Edat Mitjana i que es popularitzà en els segles XVIII i XIX amb la fórmula de la “rabassa morta”.

MÉS D’UN SEGLE DE VINYES

Les famílies pageses passaven moltes hores a la vinya. Quan es va popularitzar la fotografia, a moltes els agradava retratar-s’hi. Sobretot durant les veremes, que eren dies d’alegria, en què familiars i amics s’aplegaven per recollir el fruit de tot un any de feina.

ELS ÚLTIMS BOTERS DE MANRESA

Sabíeu que abans el vi es guardava en bots de pell impregnats de pega? Poca gent de Manresa recorda ja el boter Quinqué, del carrer Guimerà. El seu fill Ramon no va continuar l’ofici, però coneix molt bé totes les operacions. Amb ell ens endinsem en el laboriós art de la boteria.

Colla de veremadors artesencs, ca.1940-1950. Arxiu Celler Cooperatiu d’Artés

CONVERSA AMB TRES VITICULTORS BAGENCS

El passat gener de 2020, en el marc de les VII Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages, dedicades a la memòria popular de la vinya i el vi, vam tenir ocasió de reunir en una conversa a tres dels vinyaires entrevistats en el projecte “Cep, tina, vi”. Tres testimonis de llocs molt diferents del Bages que ens aporten vivències ben diverses: el Josep Escorsell, de Sant Vicenç de Castellet; l’Enric Solergibert, d’Artés, i el Ramon Roca, de Cardona.

Marcel·lí Altimira i la seva germana, 1942

MEMÒRIES D’UN VINYAIRE

Marcel·lí Altimira Torrent (1936) ens fa arribar aquest escrit, on narra records de quan ell i la seva família treballaven a la vinya. Un text amb tota mena de detalls, testimoni d’una infantesa i joventut transcorreguda entre vinyes, a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada

MEMÒRIES D’UN VINYAIRE

Marcel·lí Altimira Torrent (1936) ens fa arribar aquest escrit, on narra records de quan ell i la seva família treballaven a la vinya. Un text amb tota mena de detalls, testimoni d’una infantesa i joventut transcorreguda entre vinyes, a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada

MEMÒRIES D’UN VINYAIRE

Marcel·lí Altimira Torrent (1936) ens fa arribar aquest escrit, on narra records de quan ell i la seva família treballaven a la vinya. Un text amb tota mena de detalls, testimoni d’una infantesa i joventut transcorreguda entre vinyes, a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada