Vi obtingut a partir de la fermentació del most extret per l’aixeta de la tina abans d’iniciar-se la fermentació, de manera que es separa de la brisa. Un cop fermentat presenta un color com de palla i el pic característic del CO2, que recorda lleugerament el vi d’agulla. A Artés Saber més…
Líquid que s’obté en fermentar l’alcohol del vi o un derivat seu per a convertir-se en àcid acètic quan s’exposa a l’aire entre 15º i 34º de temperatura. També s’obté d’altres productes. S’usa en amanides i conserves, i sovint es barreja o s’hi posen a macerar herbes diverses. El vinagre Saber més…
Vi que ha passat dos, tres o més anys a la bóta, generalment de roure o castanyer, per adquirir qualitats que el fan més apreciat.
Part del vi i de les mares (veg.) que van quedant en una bóta cada cop que se’n treu o se n’hi afegeix i que són les que donaran cos, personalitat i aroma al nou vi que s’hi vagi refegint.
Vi de color vermellós molt clar, que s’obté deixant les barrusques amb el vi durant poc temps, només perquè n’obtingui el color, després fermenta el most tot sol. Una altra manera, poc ortodoxa, d’obtenir-lo és barrejant vi blanc i vi negre en la proporció adequada.
Vi de molt poca graduació que s’obté afegint una part d’aigua a la brisa i deixant-ho fermentar.
Vi obtingut a base de conservar-lo durant molt temps en una bóta per a què s’oxidi i adquireixi gust de fusta, o bé afegint-hi esperit de vi i posar-lo a sol i serena durant uns dies. Per plantar cara als dies més freds d’hivern o als constipats que comporta aquest Saber més…
Vi procedent de la premsada de la brisa de la tina un cop el vi ha fermentat. Es considera de qualitat inferior. Foto: Maria Estruch
Vi acabat de fermentar i aclarir. S’anomena així al vi que té com a màxim mig any. Tradicionalment s’enceta el vi novell per Sant Martí (11 de novembre), d’on ve la dita.
Vi procedent de raïm negre fermentat i macerat amb la pellofa, de manera que aquesta lliberi els tanins que li donaran el color característic. Foto: Maria Estruch