Recull de menes de ceps i raïms documentades al Bages. Font: ESTRUCH SUBIRANA, M., Mil veus de Bacus Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.

Afartapobres, afartapobles

Varietat de raïm i cep molt productiva. El raïm té el gra blanc o negre, gros, una mica llarguet i de pell dura. S’usa per fer vi i per menjar, tot i que és poc apreciat, però es guarda molt. Foto: Maria Estruch

Alianti

Mena de cep, probablement d’origen italià, introduït al Bages a començaments del segle XX, que no arribà a aclimatar-s’hi del tot ni a produir suficientment.

Aramon, aramon francés

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, molt productiu però fa el vi de poc grau i poc color. El raïm és gros, apinyat, de gra rodó, moradenc, bo per menjar.

Argensela

Varietat de cep i de raïm blanc, primerenc, de sarment curt, prim i vermellós, poc ufanós i de raïms petits, però de gra molt dolç, ros, rodó i petitet, molt bons per menjar o assecar. Probablement també dit: chassela, xesselo Foto: Maria Estruch

Bartrol, bartrolo, bartolo

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, sarment vermellós, fils molt forts i pampa moradenca, amb el gra rodó, gros, bo per fer vi, però de poc grau, que creix molt, gairebé com un arbre. També dit: pau bartroldo

Benicarló

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però els raïms, de gra rosat i rodó, s’escalden fàcilment en madurar i fan un vi de poca graduació.

Cabernet

Varietat de cep i de raïm negre tardà, d’origen francès, introduïda modernament al Bages per les seves qualitats i bona adaptació al terreny. De raïm i gra petit i molt fosc.

Calop, galop

Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, vermell o negre, de molt abans de la fil·loxera, molt productiu, de raïm i grans grossos, allargadets, molt bo per conservar perquè difícilment es podreix. També dit: glòria de Barcelona, glòria de Manresa

Cap negre

Varietat de cep i raïm negre, de gra petitet , lluent, dolç i sucós, però de pell gruixuda. Bastant productiu i resistent al míldiu.

Carinyena

Varietat de cep i de raïm tardà, negre i compacte, de gra mitjà, rodó, dolç, pell forta i poca rapa. Fa el vi de poc grau però molt acolorit. Foto: Maria Estruch

Carrega-ruc, carrega-rucs

Varietat de cep i de raïm blanc tardà, gra gros i poc apinyat, pell gruixuda i dura, molt bo per conservar, molt productiu però fa el vi flac. També dit: carrega-somer, carrega-somers Foto: Maria Estruch

Castellà

Varietat de cep i de raïm blanc primerenc, de Mitjana producció, gra llarg, ovalat i poc dolç.

Cua de moltó

Varietat de cep i de raïm molt antiga, tardana, que fa els raïms grossos, de grans blancs i rodons, que es conserven durant molt de temps i a mesura que es fan vells se’ls afina la pell.

Cuatendre

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, molt estes abans de la fil·loxera, molt productiu, però de raïm petit. També dit: torbat negre, trobat negre

Felipet

Varietat de cep i de raïm primerenc, de gra gros, llarg, esclarissat i amb la pell forta, molt bo per a menjar i per a penjar, també per a fer vi. Foto: Maria Estruch

Garnatxa, granatxa

1 Varietat de cep i de raïm blanc, fumat o negre, de mig temps, de gra mitjanet, dolç però amb molta grana i pell gruixuda, que dóna un vi de molta qualitat, però que agafa fàcilment el míldiu. 2 Tipus de vi elaborat amb la varietat de raïm del mateix […]

Garona

Mena de cep i raïm blanc, primerenc, que madura immediatament després del Sant Jaume (veg.), de gra ovalat o llarguerut, semblant al picapoll (veg.).

Gatzarins, gatzerins

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, poc exigent, que es fa en terrenys pobres i com més vell és el cep, més treballa. El raïm és petit, de gra rodó i pell forta.

Grec

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, de poca producció a la zona, de gra rodó i petit, que fa un vi aspre, fort.

Grumet, Brunet

Varietat de cep i de raïm tardà, roig o blanc, molt vigoròs i força productiu, de raïms i grans grossos i tendres, molt bons per a conservar. Foto: Maria Estruch

Jaqués

Varietat de cep i de raïm primerenc, blanc o negre, de fruit directe, molt fort, de raïm llarguet, gra petit tot pinyol i pell, i que fa un vi de grau.

Jerusalem

Varietat de cep blanc, primerenc, de fulla retallada i verd fosc, semblant a la de síndria. El raïm és de gra mitjà, regular, poc dolç però que es conserva molt al cep. També dit: Jericó

Llambrusca

Vitis vinifera silvestris/Vitis labrusca. Varietat de cep i de raïm silvestre, de raïm petit però abundant, amb el gra ple de pinyol, pell gruixuda i gust especialment aspre. Si es conrea, augmenta el tamany i és més sucós, però el gust no varia gaire. Foto: Maria Estruch

Lledoner, lliró, llironer

Mena de cep i de raïm tardà, negre o blanc, gros, compacte, de gra ovalat i molta pell, que fa vi de grau i qualitat.

Macabeu

Varietat de cep i raïm blanc, de mig temps, de raïm gros, llarg i apinyat, gra mitjà, rodó i dolç, molt productiu.

Malaguenyo

Varietat de cep i de raïm negre, tardà, vigorós i de producció irregular, de raïm i gra gros, que es conserva molt bé i es fi de gust.

Malvasia de l’Estruch, malvasia roja, malvasia rosa

Varietat de cep i de raïm de mig temps, produeix molt raïm però petit, de gra mitjanet, rodó i vermellós, que fa un vi de grau, de color daurat i aromàtic. Molt resistent al míldiu. Al nord del Bages (Navàs, Balsareny, Gaià) es coneix amb el nom de malvasia de […]

Malvasia de Segarra, malvasia blanca, malvasia blanqueta

Varietat de cep de mig temps, blanc, poc exigent de conreu, molt productiu i estimat antigament, de raïm llarg, gra mitjà, rodó i daurat, que en terres fèrtils es fa malbé.

Malvasia fumada

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però que madura amb dificultats a la zona del Bages i per això fa el vi àcid.

Mandó

Varietat de cep i de raïm, de mig temps, molt productiu en terres grosses, de pàmpol pelut, grans grossos i rodons, molt apinyats, per això els costa madurar; fa un vi negre molt tintat. Molt resistent al black-rot. També dit: tintorer Foto: Maria Estruch

Margarit

Varietat de cep i de raïms petits i apinyats, molt dolços. Era tradicionalment la varietat blanca més primerenca, fins que n’aparegueren d’altres semblants en el tombant del segle XIX al XX.

Martorella/-es, martoreia/-es

Varietat de cep i raïm blanc, tardà, molt productiu, de raïms regulars i gra rodó i gros, que es conserven durant molt temps, però els costa madurar i fa el vi fi i flaquet. Resisteix bé al míldiu i l’oídium. També dit: parellada

Merlot

Varietat de cep i de raïm negre tardà, introduït modernament a la vinya bagenca, de gra rodó i petitet, de color negre blavós, amb la pell gruixuda, que fa un bon vi, molt tintat. Foto: Maria Estruch

Monestrell, monastrell

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, poc productiu perquè perd els raïms poc a poc, de gra rodó, poc apinyat i que fa bon vi, de color pujat.

Morat

Varietat de cep i de raïm de mig temps, de gra gros, rodó, força apinyat i de color violeta o rogenc, molt dolç, especialment adequat per al conreu en parres i com a raïm de taula o per penjar. Foto: Maria Estruch

Moscatell

Varietat de cep de mig temps, blanc, roig o negre, molt acceptat com a raïm de taula i per assecar, perquè és molt dolç i perfumat, però que en aquestes terres perd els seus grans, grossos, allargats i llisos. Això es corregia emparrant-lo i escapçant el raïm pel capdavall abans […]

Novelda

Varietat de rossati o rosseti (veg.), però més gros.

Ous de gall

Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, de gra molt gros, llarguet i amb la pell dura, bo per taula i per penjar. També dit: collons de gall, pepites, becs de gall, becs d’oca Foto: Maria Estruch

Paió, payó

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, que dóna un vi de bona graduació i molt color, però li costa de madurar.

Pansa, panser, pansera, pansa valenciana

1 Varietat de cep i de raïm de mig temps, blanc, molt productiu, de gra rodó, gros, molt dolç, separat, molt apreciat per assecar i per penjar, fa un vi molt fi però flaquet. N’hi ha dues varietats: la pansa rossa, de gra daurat, i la pansa verda, de color […]

Parellada

Varietat de cep i raïm blanc, tardà, molt productiu, de raïms regulars i gra rodó, verd-grogós, gros i dolç, que es conserven durant molt temps i fan un vi aromàtic, de baixa graduació. Foto: Maria Estruch

Pepita/-es

Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, de gra gros i clar, llarguet i de pell gruixuda, més bo per a penjar que per fer vi. També dit: ous de gall Foto: Maria Estruch

Picapoll

Varietat de cep de mig temps, molt productiu i poc exigent, de raïm blanc o negre, de gra rodó o llarguet i pell fina, molt bo per penjar, però que agafa la brima (veg.) amb molta facilitat. El blanc donà fama a l’anomenat vi d’Artés. Tradicionalment s’hi elaborava el vi […]

Picapoll negre

Varietat de cep de mig temps, molt productiu i poc exigent, de raïm negre, apinyat, de gra rodó. També dit: sultana, sultanina Foto: Maria Estruch

Planta nova

Varietat de cep i de raïm tardà, gros, blanc, molt productiu, de gra gros, rodó, amb la pell gruixuda, molt bo per penjar i per vi de poc grau. També dit: planta tardana, planta enguera, planta engor, planta de Pedralva, picassent. Foto: Maria Estruch

Planton dels carmelites

Varietat de cep i de raïm, de fruit directe, poc apreciat a primers de segle XX per la poca producció obtinguda.

Portuguès blau

Varietat de cep i de raïm negre, primerenc, força productiu, de gra tendre i regular, molt bo tant per fer vi com per raïm de taula.

Raquena

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, producció regular, raïms grossos, de gra rodó i pell aspra i dura, que fan bon vi. També dit: boval

Rebentatines

Varietat de cep i de raïm blanc, molt productiu, de gra fort que es guarda molt, però fa un vi molt flac.

Rosseti sense gra

Varietat de cep i de raïm de taula primerenc, de gra mitjà, rodó, daurat, molt dolç i poc apinyat, amb la pell resistent, molt apte per a conservar penjat, i molt apreciat com a raïm de taula pel fet de no tenir grana. Foto: Maria Estruch

Rosseti, rossaqui, rosalti, rosali, rossati

Varietat de cep i de raïm de taula primerenc, de gra gros, allargat, daurat amb tons rosats, molt dolç i gens apinyat, amb la pell gruixuda, molt apte per a conservar penjat. També dit: rossapiu, regina Foto: Maria Estruch

Salzenc, salsén

Varietat de cep i de raïm negre, de gra gros, fort, allargat i dolç, gens apinyat, molt bo per menjar i per fer vi.

Sanjaume, sant Jaume, jaumet

Varietat de cep primerenc blanc, molt antic al Bages, però poc extès perquè produeix poc, amb sarments molt vigorosos i llargs i poc raïm, petit, gra blanc-verdós, rodó, de pell fina i fi de gust, però fluix per al vi. Molt perjudicat per l’oídium. N’hi ha una altra varietat, també […]

Santjoan, sant Joan, raïm de Sant Joan

Varietat de cep blanc, primerenc, molt productiu, de raïm gros i abundant, molt bo per a la taula, de gust fi i pell tendra, que en anys de pluja es podreix aviat. Ceps molt perjudicats pel vent perquè són molt tendres, i els empeltats sobre rupestris lot sovint es tornen […]

Sobirats

Varietat de cep i de raïm blanc primerenc, de mig temps, molt semblant a la malvasia roja (veg.) però amb la pampa i el sarment diferents, de gra mitjà, esfèric, de color groc daurat. També dit: fumat Foto: Maria Estruch

Sumoll blanc

Varietat de cep i de raïm de mig temps, de producció regular, gra gros i llarguerut o ovalat. També dit: escanyacans, escanyagós Foto: Maria Estruch

Sumoll, sumoi, xemoi, ximoll, ximoi

Varietat de cep i de raïm negre, de forta tradició al Bages i rodalies, molt estès en les vinyes velles, però poc apreciat actualment. El raïm és de gra gros, sucós i rodó, força apinyat, pell prima; fa el vi fort, molt negre, abundant, però aspre i poc apreciat. A […]

Terrassenc

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, de gran producció, conreat des de molt abans de la fil·loxera però que té poca afinitat amb el peu americà. Fa uns raïms mitjanets, apinyats i dóna un vi de poc grau i poc color. També dit: negrelló, negrenyó

Tintorer

Varietat de cep i de raïm negre, tardà, de gra mitjanet, rodó, poc apinyat, de suc vermell, que fa un vi molt tintat i amb forta graduació. Resisteix bé les malalties criptogàmiques. També dit: mandó Foto: Maria Estruch

Torbat

Varietat de cep i de raïm de gra gros, rodó, negre o blanc, dolç, poc apinyat, de pell fina, poc productiu. Resisteix bé al míldiu i és molt valent amb el terrenys pitjor i les terres argiloses. També dit: negre calmet Foto: Maria Estruch

Trabaró, traveró

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, de producció irregular i raïm i gra gros i vermell, de pell prima.

Trepat

Varietat de cep i de raïm negre, tardà, de gra gros, rodó, pell fina i cruixent, molt apinyat, amb els pàmpols molt retallats. Foto: Maria Estruch

Ull de llebre

Varietat de cep primerenc, negre, vigorós, que carrega de molta fusta i poc raïm, però gros, apinyat, de gra gros, rodó i tendre, molt bo per taula i que fa un vi molt negre i de molta graduació. També dit: ull de conill Foto: Maria Estruch

Ull de llebre

Varietat de cep primerenc, negre, vigorós, que carrega de molta fusta i poc raïm, però gros, apinyat, de gra gros, rodó i tendre, molt bo per taula i que fa un vi molt negre i de molta graduació. També dit: ull de conill Foto: Maria Estruch

Ullal de llop

Varietat de cep i de raïm de mig temps, blanc, poc productiu, de gra molt llarg, corbat, punxegut i fi de gust. També dit: queixal de llop

Valencià

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, de raïm gros i gra rodó, tendre, molt bo de gust i molt apreciat per a taula, però que fa un vi de poca graduació.

Xardoné, chardonnay

Varietat de cep i de raïm primerenc, blanc, de raïm petit i apinyat, amb el gra petitó, rodó, blanc groguet. D’introducció moderna a la comarca, prové de França, on té molt renom.

Xarel·lo

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, de raïm mitjà, apinyat, amb el gra mitjà, rodó, groguet, que fa el vi conegut amb el mateix nom, de gran qualitat. La planta creix molt també, com un arbre. També dit: cartoixà, pansa blanca, pansal blanc, pansalet, pansa rossa

Xesselo, chasela

Varietat de raïm blanc, primerenc, de gran producció i pell dura, que el fa apte per a la taula. Li agraden les terres gravoses i poc fèrtils. Probablement també dit: Argensela