Remoure la terra amb l’arada, bo i dibuixant-hi solcs, que la facin més esponjosa i la preparin per a rebre l’aigua de les pluges i fructificar millor. Val més llaurar de lluna vella si es vol mantenir la saó, però si el que es vol és matar el gram i Saber més…
Tallar de socarrel les males herbes que es fan a la vinya, perquè no xuclin l’aliment que ha de rebre el cep. Sol fer-se a darrers de juny.
Aixafar o trepitjar el raïm amb els peus per a extreure’n el most. Foto: Ca la Carbonera, Navarcles.
Regirar la terra amb la palafanga, de manera que la que anava a baix vagi a dalt perquè es meteoritzi, en una profunditat d’entre un i dos pams.
1 Podar els ceps deixant-los els sarments llargs per a preservar-les de la gelada. Posteriorment es procedirà a la poda completa quan el temps s’hi adigui. 2 Podar llarg per tal d’obtenir major producció. Aquesta acció explota el cep excessivament i el malmet de cara a futures collites.
Fer caure les pampes, les fulles del capdamunt del cep, per a què maduri més el raïm.
Entrecavar la vinya a la primavera, concretament al mes de maig. Fer la segona cavada als ceps.
Treure griols, cabriols o brots que creixen al nus dels nous sarments, entre aquest i el pàmpol. S’aprofita també per treure brots de la soca i per escapçar el sarments massa llargs.
Tallar les herbes d’entremig dels ceps amb un magallet o el xapo, després d’haver llaurat. Es fa a l’estiu.
Netejar el cep dels brots que treu a la soca per a què no xuclin la saba dels que han de fruitar.