Feines i treballadors

Fer caure les pampes, les fulles del capdamunt del cep, per a què maduri més el raïm.

Entrecavar la vinya a la primavera, concretament al mes de maig. Fer la segona cavada als ceps.

Treure griols, cabriols o brots que creixen al nus dels nous sarments, entre aquest i el pàmpol. S’aprofita també per treure brots de la soca i per escapçar el sarments massa llargs.

Tallar les herbes d’entremig dels ceps amb un magallet o el xapo, després d’haver llaurat. Es fa a l’estiu.

Netejar el cep dels brots que treu a la soca per a què no xuclin la saba dels que han de fruitar.

Cavar lleugerament tot volt del cep per desfer terrossos i tallar males herbes.

Aplicar sofre als ceps per combatre l’oídium, malura o cendrosa, a mà o a màquina.

Acció de tapar les esquerdes de la tapa de la tina o d’un tonell amb una barreja d’aigua i terra o calç, que després es tapa amb sorra seca, per a què no respiri durant la fermentació; el tap de la tina, però, es deixa fluix perquè no surti disparat Saber més

Introduir en la soca d’un bord, prèviament escapçada i esberlada un parell de centímetres, un tros de sarment amb un parell o tres de gemmes, la part inferior del qual s’ha rebaixat amb una eina per donar-li forma de tascó. Posteriorment es lliguen ambdós amb ràfia perquè no se separin Saber més

Treure la terra del voltant de la soca del cep per treure les arrels que surten del bord en amunt, sinó el cep es mor. També per a empeltar el peu americà.

Tallar les arrels petites que treuen les soques dels ceps nous en la part de l’empelt perquè no xuclin, deixant únicament l’arrel del cep americà o peu. Per aquesta feina s’usava una eina específica: la desarreladora (veg.).

Regirar la terra amb el xapo, l’aixada, el càvec o qualsevol eina similar per airejar-la i llevar-li les males herbes.