Fermentar. A la superfície del líquid s’hi observen bombolles com en una olla quan bull, procedents del CO2 que s’allibera, la temperatura augmenta i se sent la remor característica de la fermentació tumultuosa. Al cap d’un parell de dies de veremar generalment comença el procés, que pot arribar a durar Saber més…
Escuma que es forma a la superfície del vi quan es trascola, sobretot si s’obre molt l’aixeta. Foto: Maria Estruch
Capa de matèries sòlides que es forma damunt la superfície del líquid durant la fermentació alcohòlica, que pugen impulsades per l’alliberament de l’anhídrid carbònic. Foto: Maria Estruch
Mescla de vi dolç, moscatell, mistela o vi de missa i anís o aiguardent. Se solia servir de bon matí, acompanyant el primer desdejuni, però també era el beure que acompanyava la fruita seca, els carquinyolis, els panellets, els torrons i d’altres pastissos. És encara avui la beguda típica de Saber més…
Olor a gas carbònic que el most desprèn en fermentar. Quan s’obre una tina o cup, cal assegurar-se que aquest gas hagi desaparegut del tot abans de ficar-s’hi dins, perquè és mortífer. Per evitar-ne els efectes hom esventa les tines amb manxes, i voleiant sacs o mantes fins que, en Saber més…
Most bullit a foc lent fins que redueix el volum a la meitat, amb trossos de fruita i de vegades, sucre, fins que pren la consistència d’un xarop quan es caramel·litzen els sucres. Les fruites que es barregen amb el most a l’hora de preparar l’arrop són molt variades (poma, Saber més…
Licor obtingut per destil·lació de vi, brisa o derivats de la vinya, bullint-los fins a obtenir vapor d’alcohol que es refrigera i es recull en estat líquid. Per aromatitzar s’hi pot posar a macerar comí, fonoll o anís i sucre, de vegades. L’aiguardent es bevia de bon matí, acompanyant la Saber més…