Vinyater, vinyaire, vinyataire
Persona que posseeix o es dedica al conreu de les vinyes. Foto: Cal Matamala, Cabrianes
Persona que posseeix o es dedica al conreu de les vinyes. Foto: Cal Matamala, Cabrianes
Persona que es dedica a produir i/o vendre vi. Foto: Capçaleres de dos dels principals vinaders de Manresa des de finals del segle XIX.
Collir els raïms del cep un cop madurs. Antigament es feia a mà, tallat el raïm per la cua amb el veremall, aplegant-los en coves i portadores per portar-los a la tina on fermentava el most un cop funyat el raïm.
1 Temps de collir raïms. 2 Acció i efecte de veremar, collir els raïms un cop madurs i eixuts. 3 També s’anomena així l’anyada, la collita, i el producte obtingut un cop collit el raïm. Foto: Arxiu Mas Llussà, Santpedor.
1 Canviar el vi d’una tina o bóta a d’altres bótes. 2 Beure força vi Foto: Mas Roqueta, Avinyó.
Veremadors (especialment moltes dones i nois) procedents de la Segarra, Berga i Vic, i de les comarques limítrofes.
Tallar una part dels sarments del cep per afavorir-ne el creixement i augmentar la qualitat. Hi ha diversos sistemes de poda: – a la cega – d’espasa i daga – daco i pistola – braguer i pistola – de vara – botó i braguer – en rodó (tallar a dos Saber més…
Persona que tenia la missió de prendre el pes de les portadores amb una romana, sobretot per evitar que les destinades a l’amo pesessin menys que les del masover o del parcer, perquè hi havia el costum d’esgranar el raïm per atapeir les portadores pròpies, cosa que no es feia Saber més…
Persona que té cura d’un terreny d’una altra persona dit propietari, de forma temporal i a canvi del pagament a aquest darrer d’una part del fruit obtingut. Foto: Mas Roqueta, Avinyó
Persona que tenia per comesa controlar i mesurar a l’hora de vendre el vi, fent de mitjancer entre el productor i el comprador o el traginer. Constituïa un altre dels monopolis municipals amb que es finançaven els Ajuntaments bagencs. Havia de ser present en totes les vendes, per a controlar Saber més…
Remoure la terra amb l’arada, bo i dibuixant-hi solcs, que la facin més esponjosa i la preparin per a rebre l’aigua de les pluges i fructificar millor. Val més llaurar de lluna vella si es vol mantenir la saó, però si el que es vol és matar el gram i Saber més…
Tallar de socarrel les males herbes que es fan a la vinya, perquè no xuclin l’aliment que ha de rebre el cep. Sol fer-se a darrers de juny.
Aixafar o trepitjar el raïm amb els peus per a extreure’n el most. Foto: Ca la Carbonera, Navarcles.
Regirar la terra amb la palafanga, de manera que la que anava a baix vagi a dalt perquè es meteoritzi, en una profunditat d’entre un i dos pams.
1 Podar els ceps deixant-los els sarments llargs per a preservar-les de la gelada. Posteriorment es procedirà a la poda completa quan el temps s’hi adigui. 2 Podar llarg per tal d’obtenir major producció. Aquesta acció explota el cep excessivament i el malmet de cara a futures collites.