Eines i màquines

Ganivet de ferro encorbat, amb mànec de fusta fix, que s’utilitza per a collir raïms. Foto: Arxiu Ceptinavi

 Peça de ferro o acer, de forma triangular amb ales, que es posa a l’arreu;  serveix per a obrir la terra en llaurar, perquè llisca, es clava i talla l’herba. L’esparver és un tipus de tallants especials per a herbejar la vinya. Un cop passats cal acabar la feina amb el Saber més…

Parell de pals de fusta d’uns dos metres de llargada que, posats sota les cornaleres d’una portadora, i agafats per dos homes pels seus extrems, serveix per a transportar portadores de vi o de verema. Foto: Arxiu mas Roqueta (Avinyó)

Tipus de balança portàtil per pesar les parts dels parcers, constituïda per una barra de ferro graduada, amb dos o més ganxos penjats de forma oposada i un piló que fa de contrapès. Foto: Col·lecció la Culla (Manresa). Maria Estruch

Màquina per esprémer els raïms trepitjats o la brisa, per tal d’extreure’n, respectivament, el most o el vi que contenen. N’hi ha de diversos tipus i sistemes, més o menys tradicionals o modernes. Al Bages, la més comuna és la de gàbia, fixa o movible, que consta de: cargol, nou, Saber més…

Eina de ferro, com un caveguet unit a l’ullera per un tros llarg i estret de ferro i mànec de fusta que s’utilitza per remenar la terra i per arrancar o plantar ceps i arbres. També s’utilitzava per arrencar-los. Aquesta és la millor eina que s’usava per a plantar ceps, Saber més…

Mena d’aixada o magall de fulla estreta i llarga, sense cresta o escarpell. Foto: Maria Estruch

Utensili de fusta d’alzina o cervera compost d’un cap cilíndric o semiesfèric, sovint obtingut de l’arrel de l’arbre, amb un mànec llarg, que es feia servir per comprimir els raïms a les portadores o a la premsa. Foto: Maria Estruch

Eina composta de tres pues de ferro unides a un mànec de fusta acabat en creuera, per remenar la terra, per fer clots per colgar l’adob i posar-hi els fems, i sobretot per remoure la terra  profundament i tombar-la perquè s’airegi. Foto: Maria Estruch

Eina formada per dues fulles d’acer, en forma de mitja lluna esmolada per una punta i muntades en forma de creu, unides per un piu al voltant del qual poden girar, amb un costat per agafar-la manualment i l’altre amb dues fulles d’ample diferent, esmolades. Serveixen per a tallar en Saber més…

Màquina de llautó o coure proveïda d’un dipòsit, una manxa accionada amb una mà i un pitorro que es subjecta amb l’altra i que serveix per a ruixar amb sulfat (sulfat de coure barrejat amb calç viva) els ceps o amb d’altres composicions,  les hortalisses, sobretot les tomaqueres. També dita Saber més…

Estri de llauna o zenc que serveix per a ensofrar els ceps per combatre la brima o malura vella. En distingim dos tipus: l’ensofradora de mà o de cap de brot i l’ensofradora d’esquena o de florida del raïm, segons l’ús que se li donava. Foto: Maria Estruch