Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, vermell o negre, de molt abans de la fil·loxera, molt productiu, de raïm i grans grossos, allargadets, molt bo per conservar perquè difícilment es podreix. També dit: glòria de Barcelona, glòria de Manresa
Varietat de cep i de raïm negre tardà, d’origen francès, introduïda modernament al Bages per les seves qualitats i bona adaptació al terreny. De raïm i gra petit i molt fosc.
Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però els raïms, de gra rosat i rodó, s’escalden fàcilment en madurar i fan un vi de poca graduació.
Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, sarment vermellós, fils molt forts i pampa moradenca, amb el gra rodó, gros, bo per fer vi, però de poc grau, que creix molt, gairebé com un arbre. També dit: pau bartroldo
Varietat de cep i de raïm blanc, primerenc, de sarment curt, prim i vermellós, poc ufanós i de raïms petits, però de gra molt dolç, ros, rodó i petitet, molt bons per menjar o assecar. Probablement també dit: chassela, xesselo Foto: Maria Estruch
Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, molt productiu però fa el vi de poc grau i poc color. El raïm és gros, apinyat, de gra rodó, moradenc, bo per menjar.
Mena de cep, probablement d’origen italià, introduït al Bages a començaments del segle XX, que no arribà a aclimatar-s’hi del tot ni a produir suficientment.
Varietat de raïm i cep molt productiva. El raïm té el gra blanc o negre, gros, una mica llarguet i de pell dura. S’usa per fer vi i per menjar, tot i que és poc apreciat, però es guarda molt. Foto: Maria Estruch
Varietat de cep primerenc, negre, vigorós, que carrega de molta fusta i poc raïm, però gros, apinyat, de gra gros, rodó i tendre, molt bo per taula i que fa un vi molt negre i de molta graduació. També dit: ull de conill Foto: Maria Estruch