Ous de gall

Varietat de cep i de raïm tardà, blanc, de gra molt gros, llarguet i amb la pell dura, bo per taula i per penjar. També dit: collons de gall, pepites, becs de gall, becs d’oca Foto: Maria Estruch

Moscatell

Varietat de cep de mig temps, blanc, roig o negre, molt acceptat com a raïm de taula i per assecar, perquè és molt dolç i perfumat, però que en aquestes terres perd els seus grans, grossos, allargats i llisos. Això es corregia emparrant-lo i escapçant el raïm pel capdavall abans Saber més…

Morat

Varietat de cep i de raïm de mig temps, de gra gros, rodó, força apinyat i de color violeta o rogenc, molt dolç, especialment adequat per al conreu en parres i com a raïm de taula o per penjar. Foto: Maria Estruch

Monestrell, monastrell

Varietat de cep i de raïm negre, de mig temps, poc productiu perquè perd els raïms poc a poc, de gra rodó, poc apinyat i que fa bon vi, de color pujat.

Merlot

Varietat de cep i de raïm negre tardà, introduït modernament a la vinya bagenca, de gra rodó i petitet, de color negre blavós, amb la pell gruixuda, que fa un bon vi, molt tintat. Foto: Maria Estruch

Martorella/-es, martoreia/-es

Varietat de cep i raïm blanc, tardà, molt productiu, de raïms regulars i gra rodó i gros, que es conserven durant molt temps, però els costa madurar i fa el vi fi i flaquet. Resisteix bé al míldiu i l’oídium. També dit: parellada

Margarit

Varietat de cep i de raïms petits i apinyats, molt dolços. Era tradicionalment la varietat blanca més primerenca, fins que n’aparegueren d’altres semblants en el tombant del segle XIX al XX.

Mandó

Varietat de cep i de raïm, de mig temps, molt productiu en terres grosses, de pàmpol pelut, grans grossos i rodons, molt apinyats, per això els costa madurar; fa un vi negre molt tintat. Molt resistent al black-rot. També dit: tintorer Foto: Maria Estruch

Malvasia fumada

Varietat de cep i de raïm blanc, de mig temps, molt productiu, però que madura amb dificultats a la zona del Bages i per això fa el vi àcid.