Carguer
Persona encarregada de fer les cargues, de carregar les portadores, generalment era la persona més gran i experimentada de la colla. Foto: F. Torruella
Calçar
Tapar amb terra la part de baix de la soca del cep, aplanant-la tot al voltant amb el xapo. Es calcen els empelts, i els ceps després de desarrelar-los.
Carreter
1 Persona que té per ofici construir carruatges. 2 Dit també de qui té per feina menar el carro en el transport de les portadores de verema. Foto: Arxiu Ramon Creus, Artés.
Atatxonar o ataconar
Atacar, prémer o pitjar, amb les mans o amb l’ajuda d’un massot (veg.), els raïms o la brisa a les portadores per poder-n’hi posar més quantitat sense que caigui pels costats. Foto: Josep Guiteras, Avinyó.
Arri!
Veu o crit de carreter o traginer que increpa l’animal a avançar endavant, proferit en iniciar la marxa i/o per fer avançar més ràpidament mules, matxos, cavalls o rucs. Boo! S’usa per parar. Ollà! Pe
Ablanir, reblanir, amarar, estovar, estanyar, abeurar
Ablanir, reblanir, amarar, estovar, estanyar, abeurar: Posar en remull les bótes o les portadores, tirant-hi aigua calenta a dins, de manera que les dogues s’inflin i es tapin les possibles clivelles per on podrien vessar vi. Se solia fer en rentar-les abans d’embotar. Foto: Maira Estruch