Parra

Cep que es deixa créixer cap amunt i s’extén sobre un altre arbre o tutor construït a tal efecte. Sovint el trobem ombrejant portals, terrats i eixides de les cases. Foto: Maria Estruch

Pampa, pàmpol

Fulla del cep, grossa, dentada i palmada que varia d’un verd claret  intens fins a un verd fosc o moradenc segons les menes de cep. Foto: Núria Puigdellívol

Nus, nuc

Cadascun dels engruiximents de la tija o sarment, on s’insereix la fulla o pàmpol. Foto: Maria Estruch

Moure’s

Començar l’activitat primaveral d’un vegetal després del període de repòs hivernal. Foto: Maria Estruch

Llampat, escaldat

1 Dit del cep afectat de la malaltia provocada pel fong Stereum hirsutum. 2 Dit del cep al qual un cop de sol o de secada li ha provocat la mort d’una part o del tot. Foto: Núria Puigdellívol

Griol, cabriol

Brotets que neixen en els nusos del sarment, entre aquest i la cua del pàmpol. Cal eliminar-los perquè en cas contrari el cep desenvoluparia tanta vegetació que impediria el bon desenvolupament dels raïms, que no podrien créixer ni madurar bé, i la collita minvaria considerablement. Foto: Núria Puigdellívol

Garbó

1 Feix de botja, argelaga, alzina o d’altres plantes que, lligat prèviament amb cordill, es subjecta amb rocs a la part interior del forat de la boixa (veg.) de la tina, per tal d’evitar que les pellofes del raïm embussin la sortida del vi. 2 Feix de sarments per a Saber més…

Florida, floració

Acció i efecte de treure flor el cep. Sol tenir lloc entre la segona quinzena de maig i la segona quinzena de juny i correspon al moment de la fecundació del raïm. Foto: Maria Estruch