Sarment, redolta

 Branca del cep, llarga, prima i flexible, la major part de la qual es talla cada any durant la poda. S’utilitzaven per fer foc, se’n feien feixos i es guardaven per l’hivern. A Santpedor, també es cremaven per fer carbonet per fer pólvora. Foto: Núria Puigdellívol

Raïm

Fruit del cep (Vitis vinifera) en forma de baies de grans rodons, sucosos i de coloració diversa, entre el verd groguenc i el moradenc fosc i enllustrat, dels quals s’extreu el most que es converteix en vi un cop fermentat. El seu ús medicinal és tan extens que rep un Saber més

Rabassa, rabassa morta

Cep. La part de la soca. 2 En el dret català s’anomena rabassa morta el contracte en què l’amo del terreny el cedeix, mitjançant el pagament de les parts, per a plantar-hi vinya i gaudir-ne durant la vida de les plantes. El contracte a primers ceps es dissol quan es Saber més

Plor

Acció i efecte de plorar els ceps, sobreiximent de la saba quan el cep es comença de moure, cap a la primavera, si hom el poda o li talla els sarments. Foto: Maria Estruch

Peu

Base del cep. El peu americà, també anomenat bord, es va estendre després de la fil·loxera perquè era resistent a aquest insecte, però cal empeltar-lo de la varietat desitjada. En canvi l’anomenat peu franc, del cep europeu, n’era afectat. Aquest darrer viu de les seves pròpies arrels, no s’ha d’empeltar.

Parra

Cep que es deixa créixer cap amunt i s’extén sobre un altre arbre o tutor construït a tal efecte. Sovint el trobem ombrejant portals, terrats i eixides de les cases. Foto: Maria Estruch

Pampa, pàmpol

Fulla del cep, grossa, dentada i palmada que varia d’un verd claret  intens fins a un verd fosc o moradenc segons les menes de cep. Foto: Núria Puigdellívol

Nus, nuc

Cadascun dels engruiximents de la tija o sarment, on s’insereix la fulla o pàmpol. Foto: Maria Estruch

Moure’s

Començar l’activitat primaveral d’un vegetal després del període de repòs hivernal. Foto: Maria Estruch