Construccions

1 Recipient de metall o fusta, d’entre sis i trenta cargues de capacitat, utilitzat per a elaborar vi. 2 Tina de petites dimensions, destinat al mateix ús que aquesta Foto: Tinardons de Sant Genís (Navàs).

Tines (veg.) construïdes a la mateixa vinya per estalviar viatges a bast ja que era menys costós transportar el vi que la verema, des de les feixes fetes a la muntanya en una època que el vi anava molt car a causa dels estralls de la fil·loxera a França. Avui Saber més

Construcció de grans dimensions i capacitat, entre quaranta cinc i dues-centes cargues de verema, fet d’obra, o excavat a la roca, situat per sota el nivell del terra, de base rodona, quadrada o rectangular, amb les parets generalment recobertes de ceràmica vitrificada vermellosa, amb el brocal a la part superior Saber més

Conjunt de pedres més sortides que les altres en una paret seca, posades fent escala, que serveixen de graons per pujar i baixar d’una feixa a l’altra quan el desnivell és molt fort i/o no permet el salt. Foto: Maria Estruch

Dipòsit construït a les vinyes, amb pedra o totxos, per a contenir aigua destinada a preparar el sulfat de coure. Foto: Maria Estruch

1 Dipòsit fet d’obra o de pedra, amb una aixeta a la part inferior, per a contenir líquids. 2 Dipòsit de pedra o de paret seca fet a la vinya per desfer el sulfat o la calç. Foto: El Soler de Sant Cugat del Racó (Navàs), Maria Estruch

Separació entre feixes construïda amb lloses i rocs col·locats un sobre l’altre, units sense cap tipus de ciment. Foto: Maria Estruch

Recipient situat a la vinya, excavat a la terra o a la roca, de base quadrada, rectangular, rodona o ovalada, sovint impermeabilitzat amb un recobriment d’obra o pedra, al qual solen confluir algunes conduccions de l’aigua de la pluja, que s’utilitza per emmagatzemar l’aigua que ha de servir per ensulfatar Saber més

ajola quadrada, generalment de 30 o 40 centímetres de costat, de color vermellós i vitrificada a partir del segle XVIII, que s’emprava per al recobriment interior i la impermeabilització de les tines. Foto: Maria Estruch, Tina de la Penyora, Sant Cugat del Racó, Navàs.

Boca o gran forat d’accés a la tina, practicat a la part superior, i que es tapa amb el brescat mentre es fonyen els raïms, o bé amb una tapa de fusta, amb sorra tot volt durant la fermentació i, en acabat, amb fang. Foto: Maria Estruch

Reixat, tradicionalment de fusta, que tapa la boca o brocal de la tina. Damunt hom hi trepitja la verema de manera que el most s’empassa i la barrusca queda damunt. Foto: Arxiu el Brogit. Castellbell i el Vilar

Forat practicat a la part inferior de la tina per treure’n el vi, on s’hi colla l’aixeta. Davant d’aquest forat, i per la part de dins de la tina, s’hi col·loca un manat de botja que deixa passar el most o el vi, però que atura les pellofes que podrien Saber més