La visita a Cal Companyó del Pont de Vilomara, per entrevistar el Josep Gonfaus (1949), ens ha portat a descobrir aquesta magnífica barraca, envoltada de ceps quasi centenaris. El Josep recorda haver sentit explicar que l’havia construït el seu besavi juntament amb altres veïns.
A Cal Companyó encara es fan vi d’autoconsum amb els mateixos ceps des de fa tres generacions: macabeu i sumoll. No gaire lluny de la barraca, tenen una vinya que va ser plantada el 1902. La família guarda memòria de l’edat de la vinya, ja que quan l’estaven plantant va tenir lloc la tràgica explosió de la caldera de vapor de la fàbrica Jover i des de casa estant veien la gran fumera.
El Josep ens fa notar que van construir la barraca sobre d’una gran roca, en l’únic lloc del terreny on no hi havia terra per plantar ceps. A tocar de la cara obaga, el besavi hi feia créixer les seves herbes remeieres: “Duia herbes de les muntanyes de per allà dalt al Farell”. El besavi treballava unes vinyes prop del mas Farell, avui dins del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. “Allà dalt hi tenia unes tines i cada any hi passava com a mínim 15 dies veremant”.
1 comentari
Josep Canals i Aromí · 9 de març de 2020 a les 22:23
Nostàlgia, una certa tristor i-encara i potser- esperança
Dels qui estimem la terra, encara en quedem…