Joves treballant a la vinya a Manresa, principis del segle XX. Arxiu Comarcal del Bages

Un dels pocs testimonis de la vinya a Manresa. A inicis del segle XX els voltants de la ciutat encara estaven tapissats de ceps, i el nucli urbà reunia una important indústria associada al vi: boters, vinaders, licoristes… Aquests dies en recollirem el testimoni

Abans de la fil·loxera, a Manresa hi havia 1890 Ha de vinya. Un cop passada la plaga, els ceps van recuperar bona part del terreny perdut. El conreu vitícola era predominant a zones de secà com l’entorn de la Culla, el Suanya o Salelles, on el 1926 es va fundar el Celler Cooperatiu.

Entorn de la Culla a principis del segle XX. Arxiu Comarcal del Bages

La ciutat era, a més, el centre distribuïdor de la producció del Bages. El vi bagenc es comercialitzava a diferents escales: des de majoristes i magatzems distribuïdors fins a petites botigues que venien vi a granel. També hi havia molts productors de licors i diverses alcoholeres que obtenien alcohol a partir de la brisa i subproductes del vi que els duien els pagesos de la comarca.

Joves treballant a la vinya a Manresa, principis del segle XX. Arxiu Comarcal del Bages

Tot això a més d’un llarg reguitzell de tallers on es fabricaven i reparaven utensilis associats a la producció de vi: llauners, fonedors, boters i magatzems de terrissa que subministraven els ominipresents cairons per a les tines.

Aquests dies ens entrevistarem amb manresans que van ser testimonis d’aquestes activitats: pagesos, el fill d’un boter, un vinader i persones vinculades al Celler Cooperatiu de Salelles.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *