Les famílies pageses passaven moltes hores a la vinya. Quan es va popularitzar la fotografia, a moltes els agradava retratar-s’hi. Sobretot durant les veremes, que eren dies d’alegria, en què familiars i amics s’aplegaven per recollir el fruit de tot un any de feina.
En aquest espai recollim les fotografies que algunes famílies amb tradició vinyatera ens estan fent arribar.
NAVARCLES
La Lourdes To ens comparteix fotos d’una verema protagonitzada per la família To-Ribalta. Tenien diverses vinyes al terme de Navarcles i en concret la que apareix a les imatges estava ubicada a la zona de Sant Benet.
La família de Cal Guindo de Navarcles també tenia vinyes a Sant Benet, a més d’altres indrets del Pla de Bages. L’Enric Moral ens ha fet arribar fotografies on es veuen els seu avi i àvies veremant en aquestes vinyes, des de la dècada de 1970 fins a l’actualitat.
-
Maria Gangolells. Verema a Navarcles, dècada de 1980 -
La Lola de Cal Guindo. Verema a Sant Fruitós, dècada del 2000 -
Vicens Casas de Cal Guindo i Francisco Cortada. Verema a Navarcles, dècada de 1970
També de Navarcles, el fons fotogràfic de la biblioteca Sant Valentí aplega interessants retrats de treballadors als vinyars del voltant del poble.
-
Verema dels anys 60, al terreny entre Solervicens i l’Estrada. Foto: Daniel Plans -
Treballadors fent rases en una vinya de Navarcles -
Imatge de la verema a les vinyes del voltant de la colònia Galobart. Anys 50 aproximadament. Arxiu Joan Bo Bonet
CALLÚS
El Ramon Planas, a qui vam entrevistar fa uns dies a Callús, ens ha fet arribar fotos on apareixen ell, el seu pare, la seva germana Conxita i altres vinyaters callussencs veremant al mas Garriga, a finals de la dècada de 1950. Els Planas aleshores eren cuidadors del mas. En l’actualitat en són propietaris i continuen fent vi d’autoconsum al celler de la casa.
-
Verema al mas Garriga de Callús, 1959. Arxiu Ramon Planas -
Verema al mas Garriga de Callús, 1959. Foto: Ramon Planas -
Conxita Planas Subirana veremant al mas Garriga de Callús, any 1959. Foto: Ramon Planas
ARTÉS
El fons Amadeu Quintana d’Artés conté interessants imatges de veremadors i veremadores artesencs, a la dècada de 1930. Podem observar que hi ha força diferències entre la indumentària d’uns i altres. La crònica social de tota una època…
-
Artés a inicis del segle XX. Fons Amadeu Quintana -
Grup collint raïms, anys 30. Fons Amadeu Quintana
El fons del Museu de la Història d’Artés conserva aquest altre retrat familiar, d’Eduard Berenguer amb la seva esposa i fills. Eduard Berenguer, conegut com “l’Ós Blanc”, era descendent d’una important família de terratinents i industrials d’Artés. Junt amb els seus dos germans Domingo i Antoni era l’administrador de la fàbrica tèxtil de Can Berenguer d’Artés. El maig de 1908 va enviar aquesta postal al seu amic, el Dr. Claudi Sala, que aleshores treballava a Madrid com a professor.
Al fons de la imatge, observem com les costes de Vilasoleiat i les faldes de la serra de Montcogul es troben en bona part desproveïdes de bosc. Són el testimoni de l’expansió de la vinya que va tenir lloc al poble abans de la dècada de 1890, prèviament a l’arribada de la fil·loxera.
També s’atribueixen a Artés aquestes fotografies de veremadors de l’any 1915, procedents de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
-
Verema a Artés, any 1915. Arxiu Fotogràfic de Barcelona -
Verema a Artés, any 1915. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
MANRESA
El Josep Torras de Cal Magdalena (el Suanya, Manresa), a qui vam entrevistar fa uns dies, aporta aquestes fotos on apareix ell treballant a la vinya on va morir el seu pare.
El Josep va perdre el pare quan tot just era un nadó, l’any 1942. Va tenir la mala sort de trobar-se de cara uns lladres a qui perseguia el sometent per haver robat raïms en una vinya veïna. Un dels lladres duia una pistola i li va disparar un tret. Era un diumenge al matí i el pare havia deixat el carro a punt per anar a missa, va dir als de casa que anava un moment a collir alguns raïms per menjar, però ja no va tornar.
Quan el Josep tenia 15 anys, l’avi es va ferir i li va tocar posar-se al capdavant de les tasques agrícoles. Per optimitzar la feina, a finals de la dècada de 1950 va comprar un tractor amb rodes de goma i un motocultor. Va ser un dels primers pagesos de la zona del Suanya a motoritzar-se; aviat el cereal i la ramaderia van guanyar terreny a la viticultura. Tanmateix, encara conserva dues passades de ceps de la vinya on va morir el pare. Són quasi centenaris: hi ha macabeu, picapoll, sumoll, francès, malvasia i santjaumes.
-
Josep Torras amb el nou tractor, any 1958-60. Arxiu Josep Torras -
Josep Torras llaurant amb el motocultor, any 1967. Arxiu Josep Torras -
Josep Torras llaurant amb el motocultor, any 1967. Arxiu Josep Torras
AVINYÓ
El ric fons d’arxiu de la família Roqueta conté imatges que immortalitzen diverses de les collites fetes a la casa pairal, el mas Roqueta d’Avinyó. Daten de mitjan segle XX i hi apareixen propietaris, parcers i treballadors veremant vora la casa i entrant les portadores al celler.
2 comentaris
Francesc Comas Closas · 31 de desembre de 2019 a les 20:17
Imatges d’un món que va marcar la vida de moltes famílies del Bages. Esperem que molta gent aporti imatges familiars relacionats amb el món de la vinya.
Remei Gonzalez Cachón · 19 de febrer de 2020 a les 22:48
Un món que s’ha transformat i canviat, però que amb aquest treball podrem reviure el passat de la vinya al Bages, oficis, construccions de pedra seca,etc. etc.