Vall

Rasa d’un metre de fondària, excavada en els bancals d’una vinya, on s’enterren brancades, romanins, argelagues, botges, canyots de blat de moro, sarments, i tota classe de brossa vegetal o fems animal que pugui servir d’adob. Els valls s’obrien amb la palafanga i amb la terra que es treia es Saber més

Saó

Grau d’humitat necessària per a un bon desenvolupament d’allò que hi ha plantat en un terreny, especialment després de ploure. Foto: Vinya Solergibert d’Artés, Maria Estruch

Plantar al quadro

Plantar els ceps de manera que es vegin els rengles o fileres paral·leles des de qualsevol dels quatre punts cardinals que s’observin. Aquest sistema de plantació permet la llaurada o qualsevol altra feina seguint les pasades tant de llarg com de través. Fou el sistema emprat a la zona vinícola Saber més

Passada, filada

1 Cadascuna de les fileres o rengles de ceps d’una vinya. 2 Mesura de superfície agrària obtinguda comptant el nombre de tires o fileres de ceps d’una vinya. També anomenada reng o renglera Foto: Maria Estruch

 Mitjà/-ana, mijà/-ana

Espai que queda entre dues fileres de ceps, per on es passa en dur a terme les diverses feines de conreu de la vinya. Foto: Can Passols, Sant Cugat del Racó (Navàs). Maria Estruch

Feixa

Porció de terreny o de vinya situat entre dos marges, generalment de pedra seca, construïts en un espai costerut. Foto: Maria Estruch

Boïga, artiga, rompuda

Terreny, anteriorment cobert de bosc o garriga, on s’ha efectuat una desforestació, una rompuda i després s’ha cremat fent sequeres o formiguers, és a dir, pilots de llenya seca i brossa coberts de terra, les cendres dels quals s’escampen com a adob. Aquest era el pas previ a la plantació de qualsevol conreu, Saber més

Bancal

Porció de terreny situat entre dues passades de ceps, per on passa l’arada en llaurar i on també s’hi solia plantar llegums o cereals o d’altres plantes, per aprofitar l’espai i els nutrients de la terra. Foto: Vinya del Conrado, Navàs. Maria Estruch