ajola quadrada, generalment de 30 o 40 centímetres de costat, de color vermellós i vitrificada a partir del segle XVIII, que s’emprava per al recobriment interior i la impermeabilització de les tines. Foto: Maria Estruch, Tina de la Penyora, Sant Cugat del Racó, Navàs.
Boca o gran forat d’accés a la tina, practicat a la part superior, i que es tapa amb el brescat mentre es fonyen els raïms, o bé amb una tapa de fusta, amb sorra tot volt durant la fermentació i, en acabat, amb fang. Foto: Maria Estruch
Reixat, tradicionalment de fusta, que tapa la boca o brocal de la tina. Damunt hom hi trepitja la verema de manera que el most s’empassa i la barrusca queda damunt. Foto: Arxiu el Brogit. Castellbell i el Vilar
Forat practicat a la part inferior de la tina per treure’n el vi, on s’hi colla l’aixeta. Davant d’aquest forat, i per la part de dins de la tina, s’hi col·loca un manat de botja que deixa passar el most o el vi, però que atura les pellofes que podrien Saber més…
Petit pou, dipòsit o clot, generalment exacavat a la roca, on es recull el most o el vi en sortir de la premsa o de la tina, o bé on es recull aigua de la pluja per ensulfatar.
Construcció, principalment de pedra seca, amb coberta de falsa cúpula o bé amb embarrat de fusta, lloses i terra damunt, que es feia a les vinyes per eixoplugar-s’hi persones i bèsties, guardar-hi les eines, reposar, cuinar o menjar.