Coneixeu la malvasia de l’Estruch? Hem anat a ca l’Estruch (Navàs), on l’Andreu i l’Àngela ens han explicat com un avantpassat va anar al Rosselló a buscar peus americans i els va empeltar amb sarments d’unes malvasies roges que havien sobreviscut a la fil·loxera.

L’Andreu Estruch Parcerissa (1933) i l’Àngela Subriana Espelt (1934) encara cuiden els ceps i elaboren el vi com abans. Excepte fonyar o, com els agrada dir a ells, “ballar sobre els raïms”. Ara els aixafen amb una màquina, però fins fa poc encara ho feien amb els peus.

La casa de l’Estruch, a Sant Cugat del Racó (Navàs), va ser construïda a finals del segle XIX per un besavi de l’Andreu que es deia Joan Estruch i Puig, amb l’ajuda dels seus germans. Foren també el Joan i un germà seu els qui, passada la fil·loxera, van anar al Rosselló a buscar peus americans, juntament amb un veí. Aquests peus els van empeltar amb sarments dels tres únics ceps que havien sobreviscut a la plaga, que eren de malvasia roja. Els primers anys, venien molts pagesos dels voltants a buscar-ne sarments, perquè s’havien quedat sense ni un cep. Avui en dia encara hi ha vinyaters en aquelles contrades que cultiven malvasia de l’Estruch.

La família Estruch davant del cobert de la premsa un dia que premsaven, l’any 1922. El segon començant per l’esquerra és Joan Estruch i Puig. Arxiu família Estruch-Subirana
Ca l’Estruch a l’any 1922. Arxiu família Estruch-Subirana
Família Estruch l’any 1935. A l’esquerra hi ha els tres hereus de reng: Joan Estruch Puig, Ramon Estruch Artigas, Joan Estruch Estrada i Andreu Estruch Parcerisa, a qui hem entrevistat, a coll de la seva mare. Autor: Jaume Estruch. Arxiu família Estruch-Subirana

L’Àngela va néixer a Montclar, on no hi havia vinyes però també consumien vi. Ella, els seus pares i els seus cinc germans eren masovers del mas Coll-de-Ralic, i més tard van continuar fent aquesta feina a les cases de Cal Cirera i Fonollet (Casserres). Era ben petita que ja guardava vaques i duia l’esmorzar i el berenar als germans i mossos que treballaven al camp: “a la cistella no hi faltava mai la botella de vi!”.

Amb 22 anys l’Àngela es va casar amb l’Andreu i va entrar com a jove a ca l’Estruch. En aquella casa no eren tanta colla i entre tots ho havien de fer tot. Va aprendre a fer moltes feines vitivinícoles: esbrollar, esgriolar, veremar, premsar… Quan hem començat l’entrevista deia que no sabia res de la vinya, però amb 63 anys de treballar-la se n’aprèn molt! Ella i el seu marit ens han explicat tota mena de detalls de les feines de la vinya i, fins i tot, els secrets de com fer un bon vi ximat que quedi una mica “piquet”.

L’Àngela i l’Andreu són els pares de la Maria Estruch Subirana, doctora en filologia i autora del diccionari etnolingüístic “Les Mil veus de Bacus”, una obra de referència per a l’estudi de la cultura tradicional de la vinya i el vi al Bages.

Categories: Actualitat

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *