Qui d’Artés no la coneix? La Montse Badia (1951) va ser un dels puntals del Sindicat Agrícola, i la primera del poble a conduir un Vespino. “Treballant a la botiga vaig perdre la timidesa”. Amb ella hem conegut com es venien el vi i el cava.

La Montse amb el seu nou Vespino, l’any 1967. Font: Arxiu família Berenguer-Badia

La Montse va néixer a Horta d’Avinyó. De la infantesa, recorda especialment el seu avi, que feia de pagès i la cuidava mentre els pares treballaven a la fàbrica de Cal Ros d’Horta: “L’avi era un home molt guapo, amb els ulls blaus, però de tant cavar anava ben encorbat”. Li va inculcar una gran estima per les feines de la vinya i consells tan savis com: “Com més força faràs, més en tindràs”, que des de ben petita va començar a aplicar. A casa tenien una cort amb animals i sovint li tocava portar sacs de pinso de 40 quilos i aixecar els porcs perquè els poguessin marcar.

A la Montse li encantava veremar. La família tenia una petita vinya a Horta i s’ajudaven amb els veïns per collir el raïm: “A la vinya també hi teníem presseguers, que feien uns préssecs boníssims!”.

Amb 16 anys va causar sensació a Horta i Artés, perquè va ser la primera a tenir un Vespino, i una de les poques dones que anaven en moto. Li van comprar els seus pares per anar a treballar a les oficines de la benzinera del Lleó, a Sallent. Tornant al vespre, de fosc, tenia por que no se li fes “la perla”: “Es posava una brossa a la bugia i la moto es parava…”

Un cop casada, amb 20 anys, va començar a treballar al Sindicat Agrícola d’Artés -aleshores Hermandad Sindical de Labradores-. De primer com a administrativa i al cap poc va passar a la botiga, on va fer de dependenta durant prop de 40 anys, fins a la jubilació.

“Jo era tímida, i treballant a la botiga vaig perdre la timidesa. Havies d’aconsellar bé la clientela, perquè sinó no et tornaven!”. Fent aquesta feina també va tornar a evocar el proverbi de l’avi, sobretot quan li tocava carregar embalums pesants als vehicles dels clients. I també un altre refrany que deia “Si beus un bon vi, mai tindràs el metge per veí”. Hi pot haver millor consell per vendre vins?

Entrevistant a la Montse i el seu marit el Víctor Berenguer, que durant molts anys va fer d’enòleg del Sindicat, hem conegut com es comercialitzaven els vins i caves de la cooperativa artesenca. La incorporació de la Montse a la botiga, a finals de la dècada de 1970, va coincidir amb l’inici de la venda d’ampolles de vi de ¾. Però el producte estrella seguien sent les garrafes, les ampolles de picapoll envellit en bota i els caves Artium extra i Lluís Guitart. Més tard van sortir l’Artium escumós Carta Blanca, el Lluís Guitart Reserva i el “Broussailleux”, que era un cava més econòmic perquè tenia alguna brossa. Aleshores la gent encara anomenava “xampany” al cava.

Categories: Actualitat

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *