Rasa d’un metre de fondària, excavada en els bancals d’una vinya, on s’enterren brancades, romanins, argelagues, botges, canyots de blat de moro, sarments, i tota classe de brossa vegetal o fems animal que pugui servir d’adob. Els valls s’obrien amb la palafanga i amb la terra que es treia es feia una carena al peu de les soques dels ceps. La terra tova s’acabava de treure amb la pala de tall. De vegades es feia una mitja fangada perquè quedés la terra tova al cul del vall. En els valls calia fer trencades cada tres o quatre metres perquè l’aigua s’hi embassés i no corregués d’un cap a l’altre, bo i escorxant el terreny. Se solien fer a l’hivern i se’n feia una porció de la vinya.